Projecte Pedagògic

Aquesta pàgina està en construcció. Per tant, som-hi!
Recordeu que podeu fer servir la pestanya Discussió:Projecte Pedagògic per a debatre les idees i aquesta pàgina per a redactar-les i modificar-les.

Projecte Inspira Secundària

Bases del PROJECTE PEDAGÒGIC (redactat i consensuat per l'equip d'Inspira Secundària, pel seu ús lliure)

« L'educació és un procés de vida, no una preparació per a la vida »

John Dewey

« Solament el diàleg que implica el pensament crític, és capaç de generar-ho. Sense ell no hi ha comunicació i sense aquesta, no hi ha veritable educació »

Paulo Freire

Inspira secundària és un col·lectiu format per mestres, professorat de secundària, famílies i altres persones interessades a aprofundir en la situació actual del món educatiu a l’etapa de secundària. Es creu que cal innovar en el mètode pedagògic per tal que s’adeqüi a la realitat social que viu l’alumnat d'aquesta etapa i per oferir alternatives que atenguin les necessitats educatives de totes les famílies.

Cal que els i les adolescents puguin experimentar una secundària pública d'acord amb la seva pròpia naturalesa, que satisfaci les seves necessitats de creixement, vinculació i exploració, per tal d'adquirir les eines personals i acadèmiques que els permetin dirigir autònomament i conscient la seva vida.

El projecte es fonamenta en la mirada respectuosa, l’escolta activa i la confiança plena en el treball diari d'aprenentatge dels i de les adolescents.

S’educa acompanyant les vivències i les experiències d’aprenentatge de l'adolescent respectant la seva manera de ser i de viure.

1.1. El rol del docent

El docent és una peça clau de l'engranatge educatiu ja que, gràcies al seu compromís, entusiasme, força, passió i motivació, aconsegueix coordinar i sostenir els diferents elements que fan possible l'aprenentatge.

1. El rol del docent implica capacitat i actitud de: Reflexió sobre la pràctica docent i l'autoconeixement.

2. Consciència de la pròpia condició d'aprenent i facilitador de l'aprenentatge.

3. Aprenentatge i voluntat de treball en equip i en grup amb totes les persones del centre.

4. Treball conjunt amb els alumnes per formular propostes i dissenyar projectes d’aprenentatge.

5. Vetlla de l'acompliment dels acords pactats.

6. Acompanyament i adaptació a les capacitats, necessitats i ritmes grupals i individuals.

7. Atenció als indicadors de vulnerabilitat tenint en compte tota la dimensió humana de la persona.

8. Reconeixement i establiment de vincles amb l'alumne tenint en compte tota la seva dimensió sistèmica.

9. Acceptació de l'error sense judicis com una oportunitat d'aprenentatge.

10. Generació de dubtes i construcció de certeses a través de la recerca i de l'esperit crític. Escolta de forma activa, amb plena atenció i lliure de prejudicis.

11. Aprofitament de la riquesa de l'entorn per afavorir la contextualització de l'aprenentatge.

12. Promoció d'activitats i contactes entre centres creant una xarxa col·laboradora.

1.2. Recursos d'aprenentatge

Per a la pràctica quotidiana del projecte, es consideren importants els recursos següents:

1. L'equipament i material didàctic dels diferents espais específics: cuina, laboratori, sala de música, tallers, biblioteca, aules i espais polivalents, etc.

2. Superfícies per a l'expressió i comunicació espontània: plafons mòbils, parets amb pintura de pissarra, suros, cortines, etc.

3. Recursos digitals obtinguts a la xarxa: eines digitals de comunicació i tractament i cerca d’informació.

4. Accés a Internet descentralitzat, de qualitat i integrat als espais que es requereixen (sense aula d’informàtica); preferiblement amb cable per evitar wifi.

5. Sortides: colònies, viatges, intercanvis lingüístics i altres sortides segons els interessos del currículum.

6. Espais, persones i recursos exteriors al centre: especialistes, famílies, espais naturals, botigues, museus, carrers de l’entorn, institucions culturals, iniciatives populars, etc.

7. Qualsevol objecte amb presència en la vida de l'alumnat: bicicleta, mòbil, televisió, roba, música, etc.

1.3. Espais d'aprenentatge

Es considera espai d'aprenentatge qualsevol lloc o circumstància on es desenvolupen aprenentatges.

Els diferents ambients i espais d’ aprenentatge juguen un paper cabdal en el procés educatiu, per això considerem que és important que compleixin les següents característiques:

1. Els espais han de ser oberts, polivalents, transformables i interconnectats.

2. La zonificació i el mobiliari s’adequaran als tipus d'activitats.

3. L’alumnat ha de jugar un paper molt important en la creació dels diferents ambients.

4. Permeabilitat entre el centre i el barri.

5. Arquitectura bioclimàtica, amb materials de baix impacte ecològic i alt grau d'auto-suficiència (en energia, aigua i tractament de residus).

6.Els espais d'aprenentatge es divideixen bàsicament en tres blocs o conceptes: espais interiors, espais exteriors i espais-entorn.

A) Espais interiors

­El projecte preveu un centre amb la següent tipologia d'espais:

• Oberts i que estiguin connectats entre si gràcies a la incorporació de portes corredisses de mitja paret i de passadissos amplis. Transformables i polivalents per donar cabuda a les iniciatives que cada comunitat educativa decideixi (encabir en grup-classe, ambients, racons, etc).
• Específics i també polivalents per a teatre, música, gimnàs o laboratori del cos, expressió corporal artística, dansa, tallers tecnològic, cuina i artístic (fusteria, construcció, pintura, escultura, etc), laboratoris (química, experimentació, etc) i per fer les assemblees. Cal tenir en compte la separació d’espais sorollosos dels altres.
• Buits, versàtils on poder desenvolupar activitats diverses, variables en natura i en temporalitat (activitats sensorials, lectura, converses, reunions informals, ioga, meditació, exposicions efímeres, etc).
• D’autogestió dels joves on puguin decidir el disseny de l'espai, què s'hi fa i com funciona. Per exemple, un espai gran, o bé un racó als passadissos, o un pati interior, o un espai petit i recollit.
• D'ús del professorat (sala de professors) amb possibilitat d'ús compartit amb l'alumnat per fer activitats, debats o reunions.
• De lectura, tranquils, agradables i còmodes (amb catifes, coixins, pufs, etc) que, a més a més, puguin funcionar com biblioteca ubicant aquells llibres que no estiguin ja distribuïts entre els diferents espais i que seran de consulta, préstec o intercanvi.
• Familiars i oberts a la comunitat educativa.
• De cuina completa dins del centre per tal d'incloure dins del projecte el servei de menjador.
• Menjadors.
• Lavabos.
• Vestuaris.

Tots aquests espais han d'incorporar criteris d'ecoeficiència en la construcció: finestres dissenyades per facilitar la il•luminació natural i la ventilació creuada, energies renovables, aprofitament de l'aigua pluvial, etc.

No es preveu sala d'ordinadors ja que aquests estaran distribuïts en els diferents espais, ambients o racons amb connexió preferiblement per cable i no per wifi.

B) Espai exterior

Cal contemplar l’espai exterior com un espai educatiu més i d'interrelació amb l’entorn, a més d’un espai d'esbarjo i descans. Per això caldrà:

• La participació activa dels adolescents i joves en la creació dels diferents ambients o espais exteriors.
• La màxima superfície sense pavimentar, i si pot ser amb terra bona per poder sembrar plantes de jardí o d'hort: crear un hort ecològic, crear zona enjardinada, etc. Disponibilitat d'aigua potable i d'aixetes per regar. Per esports de pilota, roda o altres es pavimentarà una zona.
• Racons amb bancs o estructures on seure i xerrar, llegir, etc.
• Estructures esportives i de moviment ( pistes, escalada en les parets del recinte, etc).
• Petit espai-bar gestionat pels joves.
• Sostre verd i aprofitament de la teulada com a espai de relació i estudi (hort, zona enjardinada, hivernacle, etc)

Es valora positivament la permeabilitat del perímetre de l'institut per tal de permetre la interrelació entre el centre educatiu i el barri (obrint portes durant o després de l’horari escolar, tanca amb molta visibilitat d'un costat a l'altre i permetent a l'alumnat sortir-ne a l'hora d'esbarjo).

C) Espai-Entorn

Es considera espai-entorn:

• Els carrers, places, parcs i edificis dels voltants.
• Les zones naturals pròximes: boscos, prats, descampats, rius, platja, mar, zona agrícola, etc.
• El barri o l’entorn proper: comerços, casals, associacions, centres cívics, agrupacions culturals, cooperatives, etc.
• Els esdeveniments locals: fires, festes, concerts, debats, etc.
• Els museus, les institucions, les biblioteques, els arxius, etc.

1.4. Currículum

El nostre projecte educatiu s’orienta a assolir els següents objectius:

• Fomentar la interdisciplinarietat.
• Treballar la cooperació.
• Tenir en compte i potenciar les intel·ligències múltiples.
• Respectar els ritmes i interessos de cada individu.
• Empoderar l'alumnat en el propi procés d’aprenentatge.
• Desenvolupar el pensament divergent, crític i actiu.
• Treballar l'autoconeixement i la gestió de les emocions.

Per aconseguir tots aquests objectius, la metodologia emprada en el projecte ha de tenir les següents característiques:

• Coherent: cal aprendre allò que s’ajusta a la realitat social en què vivim.
• Vivencial: amb treballs pràctics, actius i experimentals.
• Significativa i aplicable a la realitat.
• Reflexiva: amb una revisió anual del currículum de cada curs i matèria per agrupar i temporitzar aprenentatges i per incloure temes d'interès per a la vida dels adolescents i joves.
• Oberta a l’escolta: on l’alumnat disposi de mecanismes per a dialogar, debatre i prendre decisions.
• Cooperativa: treball en equip i en grup de tota la comunitat educativa (comunitats d’aprenentatges i aprenentatges servei).

L’adolescent necessita trobar-se i reconèixer-se per construir el propi itinerari de desenvolupament i aprenentatge que s’estructura de la següent manera:

• 1-Treball per projectes definits pel currículum.(2)
  • En funció del currículum resultant de la revisió anual, el professorat, tenint en compte les propostes formulades per l’alumnat, defineix projectes per portar a terme durant el curs.
  • En aquests projectes es treballen els continguts que procedeixen de totes les àrees amb la intenció de treballar de forma integrada, interdisciplinar i contextualitzada totes les competències bàsiques.

• 2-Treball per projectes lliures.
  • L'alumnat idea quins projectes lliures vol fer, com els vol desenvolupar i com els vol presentar. El rol del professorat és el d’assessorar, acceptar la proposta i acompanyar l’alumnat en el plantejament, la recerca d'informació i materials i, finalment, el desenvolupament del projecte. És important que tant el procés com el resultat final sigui fidel a allò que l'alumnat ha decidit.

• 3-Treball en tallers.(2)
  • S’ofereixen puntualment diferents tallers que tracten algun tema o projecte de forma més dirigida per una persona adulta. En aquestes iniciatives els alumnes poden assolir de forma més directa coneixements sobre algun tema específic que els interessa o que necessiten per al desenvolupament dels projectes. Exemples d’aquests tallers són: d’informàtica, de costura, de cuina, de matemàtiques aplicades, de gravació i d’edició d'audiovisuals, d’experiments, d'economia, etc.
  • Alguns tallers poden ser proposats i, fins i tot, impartits pels mateixos alumnes, per familiars o persones de fora de l'institut.

• 4-Treball d'aprofundiment.
  • Són sessions on el professorat explica als alumnes que ho sol·liciten els continguts, conceptes o dubtes que parteixen d’una vivència prèvia o procés d’aprenentatge. Les sessions estan agrupades per matèries. Per exemple, l’alumnat a una hora determinada pot anar a consultar i aprendre temes de matemàtiques, llengües, biologia, filosofia, etc, amb el professorat corresponent. En un principi, no es tracta d’una classe teòrica convencional, sinó d'un espai on poder treballar de forma més específica certes matèries i amb un assessorament més directe.

• 5-Monogràfics inicials de les matèries troncals
  • Són sessions inicials de projecte o de trimestre amb l’objectiu d’obtenir els coneixements teòrics que l’alumnat necessitarà per al desenvolupament dels projectes. Aquestes explicacions els aporten uns coneixements bàsics que els permeten abordar els projectes amb més fluïdesa i també entendre els tutorials més fàcilment.

• 6- Sortides
  • Les sortides i excursions es programen en funció dels interessos del currículum i també de les motivacions de l’alumnat. És una tasca engrescadora i enriquidora que algunes siguin dissenyades i preparades pels nois i noies, ja que millora la cohesió grupal i ajuda a implicar-se i responsabilitzar-se en les tasques en comunitat.

També es programen intercanvis lingüístics amb instituts d’altres països per tal de conèixer altres cultures i aprofundir en el coneixement de les llengües estrangeres.

• 7-Debats, assemblees, col•loquis.
  • Hi ha sessions per xerrar, debatre i decidir sobre temes d’interès de l’alumnat, tant referents a l'institut com altres d'actualitat. La comunicació oral i el debat fomenten l’esperit crític i són eines d’aprenentatge i desenvolupament cabdals en aquest projecte. El format d’aquestes sessions pot ser divers i flexible: assemblees setmanals, mensuals, etc.

1.5. Organització i horaris

Es fa una proposta que s’adaptarà segons les necessitats de l’equip que desenvolupi el projecte.

La proposta d’Inspira Secundària no es contraposa a un model vertical d’organització però té present altres models organitzatius on les responsabilitats estan repartides de manera horitzontal segons les necessitats del plantejament del projecte.

S’aposta pel model d’escola democràtica perquè afavoreix l’escolta, la participació i la implicació de tots els membres de la comunitat educativa. D’aquesta manera, les bases pedagògiques han de quedar ben definides i acceptades per tota la comunitat amb el compromís de ser respectades.

El projecte preveu la modalitat de jornada lectiva més adequada per atendre les necessitats de tota la comunitat educativa. Una jornada que faciliti la conciliació familiar de l’equip docent i de les famílies.

La planificació de l’horari es planteja amb franges horàries de diferent naturalesa:

• Franges horàries per treballar projectes transversals.
• Franges horàries per a matèries concretes (per exemple: les instrumentals).
• Franges horàries per àmbits..
• Franges horàries per blocs: del cos, emocions, intel·lecte.
• Estones de descans.

Horari i organització del professorat

El punt cabdal de l’organització del professorat és la potenciació de les tutories: tot el professorat té la tasca de tutor. Hi ha la possibilitat de gestionar la tutoria: per grup-classe, per grups de projectes, etc. Les hores de permanència s’invertiran en hores d’atenció als alumnes per reduir ràtios, per reunions d’equips docents, per a preparació de recursos i per a tutories.

A més del rol del tutor, en el projecte fan aparició altres rols molt importants per al bon funcionament i convivència de tota la comunitat educativa: l'acompanyant del professorat nouvingut, que segueix un protocol d'acollida, i, de manera equivalent, entre els joves, l’acompanyant d'alumnat de primer curs (alumnat de més edat que donen a conèixer el funcionament del centre, els espais i sobretot, acullen els nous companys), la xarxa de mediació (formada per professorat, alumnat i famílies) i, finalment, el rol del corresponsal/representant del grup-classe com a canal de comunicació entre famílies i institut.

Organització i horaris d’espais

El plantejament sobre la qüestió organitzativa és, principalment, un plantejament que aposta per la flexibilitat tenint en compte la necessitat d’una planificació prèvia segons interessos i necessitats dels projectes per a la reserva dels espais (espai del cos, laboratori, taller, etc). D’altra banda, el principi fonamental d’entendre del conflicte de manera positiva, com una oportunitat per aprendre i créixer es tradueix en la no existència de sala d'expulsats i la potenciació de la cultura de mediació.

Es valora la creació de comissions mixtes (docents, famílies i alumnes) de treball, segons necessitats: econòmica, hort, pedagògica, festes, voluntariat, compres, etc.

1.6. Forma d'avaluar

L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.(1) L’avaluació dels processos d’aprenentatge i l’assoliment de les competències bàsiques, estarà enfocada en el procés més que en el resultat.

Aquesta tasca avaluadora es portarà a terme conjuntament (alumnat i professorat) a través d’eines com el portafolis, les rúbriques, la coavaluació, l’autoavaluació, etc.

L’avaluació diagnòstica també serà una eina fonamental per reforçar els aspectes més exitosos i aprendre i reflexionar dels errors comesos per tal de fer propostes de millora.

El fet d’avaluar esdevé un procés de presa de consciència del desenvolupament dels aprenentatges, de les debilitats o fortaleses dels mètodes i processos i de la necessitat de canvis o millores.

És un fet col·lectiu en el qual com a persones i com a comunitat s’observa el punt de partida, la situació en què s’hi troba i cap on es vol anar, establint passos i objectius per assolir-ho.

S’entén avaluar com una mirada positiva i de progrés en allò que s’ha proposat.

L'avaluació parteix del grup (alumnat, professorat i altres adults implicats) i es va perfilant en aspectes més individuals. La implicació i corresponsabilitat dels integrants del grup en el progrés i millora ha d'ajudar a reequilibrar la implicació i les responsabilitats de cada un dels joves .

(1) http://wuster.uab.cat/Web_Argumenta_Obert/unit_02/sot_1_01.html

1.7. Participació de les famílies

L'INS és una comunitat educativa i d'aprenentatge i, per tant, la participació interactiva i integradora de les famílies, dels joves i dels docents és fonamental per al projecte a fi i efecte de desenvolupar un aprenentatge comú.

El PEC ha de ser prou sòlid com per tenir una continuïtat en el temps, però també ha de ser obert i flexible per incorporar les necessitats, aportacions i inquietuds de la comunitat educativa. A més, ha de possibilitar i recollir la participació de tots els membres de la comunitat.

S'ha de potenciar que cada família trobi el seu espai de participació en el format més adient segons la seva disponibilitat, temps, tarannà, motivació i formació. S’ha de treballar perquè cap família se senti exclosa i, sense perdre l’entrevista presencial, cal fer ús de les eines informàtiques per facilitar el contacte amb la família.

S'ha de vetllar perquè la participació dels adolescents i joves estigui al mateix nivell que la de les famílies i els docents (per això són inclosos en les comissions mixtes), d'acord amb l'objectiu del currículum: "Empoderar l'alumne en el propi aprenentatge".

Els espais de participació es podrien concretar amb les següents propostes:

• Espais de participació activa de les famílies i el barri(3) dins de les activitats escolars del centre: tallers de formació, comissions, suport a classe, sortides, presentacions orals dels projectes, club de lectura, etc.
• Espais de debat i comunicació: temps de tertúlia (pedagògiques, matemàtiques, literàries, emocionals, artístiques, etc), xerrades temàtiques, etc.
• Comissions mixtes (famílies, docents i alumnes) de diferents aspectes d'interès pel bon funcionament de la comunitat (pedagògica, menjador-cuina, comunicació, tallers de formació, festes, econòmica, espai exterior, voluntariat...) Tots els membres de la comunitat tenen l'oportunitat de formar part de la comissió d'avaluació que tindrà com a objectiu avaluar i fer propostes de millora del model educatiu.
• Aconseguir espais reals de presa de decisions conjuntes com assemblees generals, consell escolar, claustres oberts, etc.
• Banc del temps i d'intercanvi: intercanvi de serveis i de materials.
• Escola de Mares i Pares: per millorar les competències familiars, per adquirir coneixements pedagògics generals, per aprendre a tractar conflictes que puguin aparèixer, etc.

1.8. La nostra mirada de l’adolescència

Creiem fermament en la força i la capacitat de cada jove per trobar les pròpies eines i capacitats i creiem en un desenvolupament basat en el creixement personal on els alumnes es co-responsabilitzen de la pròpia història i de la dels altres, on ells són directors, guionistes i protagonistes del seus aprenentatges com a éssers individuals i també com a part d’un grup i d’una societat.

Entenem l’adolescència com una etapa en què es concentren múltiples canvis: biològics, nous vincles amb els altres, món afectiu i emocional complex, incertesa en les expectatives pròpies o projectades, etc. Aquests canvis generen un procés personal i grupal en el qual els adolescents i joves fan una descoberta de la nova realitat (interna i externa). La complexitat dels canvis els situa en una situació on es combina molta potencialitat i vulnerabilitat.

Entenem aquesta etapa com un moment especial per la pluralitat dels canvis de gran intensitat en el desenvolupament de la persona. L’adolescent necessita trobar-se i reconstruir-se i aquest procés maduratiu complex l’ha de fer acompanyat per l’adult que li ha d’aportar l’escolta, el tarannà qüestionador, el diàleg, l’experimentació, l’expressió de les emocions, la nova descoberta del món i les relacions, i, en alguns casos, el desmantellament de patrons i models. Per això, creiem fonamental el treball intern continuat de les persones que acompanyen tota aquesta etapa i entenem que és necessària una preparació conscient per a escoltar, sentir i comprendre les necessitats i demandes dels alumnes en el seu procés.

Referències

(2)Aprenentatge basat en projectes

(3) Comunitats d’aprenentatge

Participació de les famílies: comunitats d'aprenentatge

Què són les comunitats d'aprenentatge?

ENLLAÇOS

Espais de relax i espais compartits a l'institut orestad de copenaghen: www.architonic.com/aisht/restad-college-3xn/5100079

Espais oberts i amplis, mobiliari, moltes idees per reflexionar: www.totemguard.com/aulatotem/2011/11/el-aula-tic-del-futuro-gradas-colmenas-rulots-movibles-y-cubiculos-hinchables/

Les aules de l'escola Montserrat de primària: http://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-44/espacios-innovadores-primaria

Escuela pública libre sin paredes, Rosan Bosch ha transformat les àrees comuns a Södermalm en un entorn d'aprenentatge estimulant que uneix l'educació i l'oci en el mateix espai.www.dsgnr.cl/2013/02/escuela-vittra-estocolmo-rosan-bosch-studio/

http://www.psigle.net/?p=505 (enllaç)

Video

Carta de presentació del Projecte Inspira

Benvolgut/da

Primer de tot, et volíem agrair que ens dediquis un temps. Ens adrecem a tu, perquè considerem que la teva trajectòria professional i el teu tarannà, serà decisiu en la nostra conquesta.

Qui som: Som un grup de mestres, professorat de secundària, famílies i persones interessades...

Què volem:

- Volem que els i les adolescents puguin experimentar una secundària d'acord amb la seva pròpia naturalesa, que satisfaci les seves necessitats de creixement, vinculació i exploració, per tal d'adquirir les eines (personals i acadèmiques) que els permetin dirigir autònomament i conscient la seva vida. Sabem que escoles de Primària ja han començat un recorregut semblant, però en secundària, encara no s'ha consolidat prou iniciatives. Som aquí, per iniciar una necessitat actual.

- Volem posar mirada, escolta i confiança en el treball diari d'aprenentatge dels adolescents.

- Volem educar per a la vida, que l'adolescent tingui les eines per trobar un lloc a la societat adient a la seva forma de ser i viure.

- Volem iniciar el projecte en un nou Institut a curt termini.

Com ho duem a terme i motiu d'aquesta carta: Hem acabat ja de redactar el projecte per ser presentat. Actualment som a la fase de donar-nos a conèixer per aconseguir l'objectiu desitjat.

La teva signatura recolzant el projecte és cabdal perquè Ensenyament, administracions i institucions ens mirin amb més seriositat. Gosem demanar-te un gest per un gran canvi a la secundària.

Signa, si us plau, aquesta carta i seràs automàticament afegit a la llista de persones afins al projecte. Com més signatures cabdals, més credibilitat per aconseguir el nostre objectiu!

Reenvia la resposta a:

Només ens queda paraules d'agraïment cap a tu,

moltíssimes gràcies.