New page

Acta Inspira Secundària 11 de març del 2014

Assistents: Diego, Toni, Enric, Gracia, Carmen, Jose, Jordi, Rafel, Amparo, Ana, Noe.

Punts de l'ordre del dia:

1. Vistes a instituts portes obertes, comentaris.

Toni ens explica que a rel del vídeo (http://vimeo.com/66325148) que va compartir sobre la xarxa d’instituts innovadors que formen part d’un grup de treball del ICE-UAB, s’ha estat informant de tots ells, veient que el mes punter és el 4cantons. Sobre Món perdut comenta que és un projecte interessant però de difícil aplicació per qüestions de l’entorn on està. Sobre les Vinyes es va endur la sensació que al ser un institut-escola, es centra mes en la primària i s’oblida una mica de la secundària.

Des d’inspirats al llarg dels anys s’han visitat Sils, Mont gros, Verdaguer i 4cantons.

Durant aquest mes de març diversos participants d’inspirats han anat a portes obertes de:

- 4cantons: podeu mirar el mail (4cantons) enviat pel Toni que explica molt bé el funcionament.

- Sils: es comenta que l’institut de Sils va sorgir d’un grup de pedagog, mestres, filòsofs,... que s’anomenaven “Lafont” que quedaven per compartir reflexions, idees,... Però a les portes obertes van explicar del grup que va engegar el projecte la meitat estan jubilats i hi ha molt professorat nou que no va en la mateixa línia, i per tant hi ha hagut molts canvis des de l’inici (alumnes etiquetats per colors, sala d’aïllament, projectes molt dirigits, profe com impulsor d’idees i no alumnes, poc protagonisme als alumnes,...).

Es proposa fer una visita al Moisès Broggi, un institut públic a prop de l’Hospital Sant Pau, que fa uns anys va tancar l’ESO i la tornat a obrir fa dos anys, i sembla que també treballen per projectes. L’Ana s’encarregarà de contactar amb ells per organitzar una visita.

També es proposa visitar l’institut de Parets, ja que molts profes que han passat per inspirats treballan ara allà, entre ells un participant actiu d’inspirats, el David. Se li preguntarà amb ell si pot organitzar una visita.

2. Formulari intencions professorat.

Hi ha persones que senten que els professionals dispersos no podem fer mes, que seria interessant si ens ajuntéssim mestres amb les mateixes idees, i treballéssim per poder fer realitat un institut amb un projecte educatiu com el que estem treballant. Es diu que és important portar-lo a la realitat i passar a l’acció. Per això s’enviarà un qüestionari per poder localitzar on està la gent interessada.

El Toni tornarà a enviar el formulari d’intencions des d’un compte gmail perquè no hi hagi errades.

Es important no oblidar que la base d’aquest grup és l’elaboració del projecte marc, i que sense ell no podem presentar-nos al departament. Es recorda que es va donar de termini de finalització de la redacció del projecte aquest curs 2013-14.

Es decideix tornar a enviar el formulari de compromís (Noe) amb el grup inspirats que es va enviar a principi de curs i que molt poca gent a omplert (https://docs.google.com/forms/d/1yytYk3GSVCCjZ1UZcuPTh4nJ_0Wz0cBu-P20AT4edc8/viewform)

També es diu de donar d’alta al Toni a la wiki com administrador perquè pugui donar un cop de mà al Salvador.

3. Possible col·laboració Fablab.

Aquest punt no es comenta ja que el Gabriel, que és qui te informació no ha pogut venir a la reunió.

Es diu que és molt interessant, però que no es te informació per parlar-ne.

4. Col·laboració amb l'Albada (presentació del grup, taller, activitat...)

Des de l’Albada s’organitzaran al maig les II jornades d’adolescència, unes jornades participatives i experiencials sobre els joves.

Un antic membre d’Inspira te contactes a l’Albalda i ens ha demanat que si volíem col·laborar amb ells. La col·laboració és oberta al que decidim, pot ser una activitat o un taller, o ..., l’important és participar.

Es comenta que pot ser un bon lloc per recollir necessitats i informació del que volen / necessiten els joves, ja que hi participaran molts joves oberts amb experiència en convivències comunitàries.

S’enviarà un e-mail (Noe) al grup Inspira dient que s’ha decidit que participarem a la jornada, i demanant persones que es vulguin encarregar de preparar l’activitat creant una comissió per fer-ho. D’aquesta manera a les reunions mensuals es continua treballant el projecte i només es posa al dia al grup de com va la preparació. Per tant es queda que a la propera reunió el grup que organitzi la participació a l’Albada hauria de portar ja una idea d’activitat que es farà.

Com a exemples surt el presentar a Inspira amb el prezi que ja està fet, i si no surt cap activitat nova, poder aprofitar la del mapeig que es va fer a Rosa Sensat.

5. Debat sobre el punt de les bases pedagògiques: l'avaluació.

Es llegeix el que es va consensuar fa molt de temps a unes colònies. Desprès es llegeix el resum de la Marta amb noves aportacions dels e-mails, i es comença a debatre.

El resum dels punts tractats son els següents, tot i que cal acabar de consensuar-ho a la propera reunió de Barcelona perquè falta molta gent.

Hem d’avaluar o no? Sí, però seguint la següent filosofia:

5.1. Autoavaluació en el treball per projectes. Qui té la visió del que s’ha de fer, com i quan? L’alumne o el professor?
Si el creador del projecte es el professor, l’alumne es converteix en algú que executa el que s’ha inventat una altre persona (el professor). Per tant, necessitarà ser constantment guiat i avaluat per el professor. No pensem que aquesta sigui la manera ideal de fer-ho.
Si el creador del projecte es l’alumne, si és l’alumne qui s’inventa el projecte que vol fer, si es l’alumne qui descriu què està motivat a fer, investiga la manera de fer-ho, i es planifica quan farà cada pas; aleshores l’ànima del projecte es ell. Per tant, no necessitarà ser guiat, i podrà autoavaluar-se, podrà mirar si ha obtingut els resultats que ell esperava i si ho ha fet en el temps que ell tenia previst. El professor es converteix en una figura que està en segon pla, per ajudar a l’alumne quan aquest es queda sense recursos per poder continuar.Pensem que aquesta es la manera més motivadora d’aprendre.

5.2. Avaluació externa opcional. L’alumne ha de poder demanar una avaluació del seu treball al professor, i aquest li donarà la seva opinió. Serà responsabilitat de l’alumne d’agafar aquesta opinió per millorar el treball o no.

5.3. Una persona es molt més que un número, per tant, creiem que la millor avaluació que podem fer es un informe que descrigui les competències de l’alumne (autonomia, iniciativa, aprendre a aprendre, matemàtica, comunicativa, treball en equip, capacitat de resoldre problemes, etcètera). Aquest informe serà el resultat d’una avaluació per observació a classe de tot el equip docent. Cal deixar molt clar que aquesta avaluació es només la opinió que tenen els professors de l’alumne, i que, com totes les opinions pot no ser exacte a la realitat.

5.4. Avaluació personalitzada a l’alumne. Avaluació enfocada en el procés evolutiu de l’alumne. Si posem un llistó igual per a tothom, hi haurà alumnes que el saltaran sense esforç, i hi haurà alumnes que no hi arribaran mai per molt que s’esforcin. Cal posar el llistó a mides diferents depenent de l’alumne. Això vol dir que cada alumne ha de donar el màxim de sí mateix; per tant els professors hem d’avaluar l’esforç i l’evolució d’aquest alumne en el temps. Aquesta avaluació es farà per observació i quedarà reflectida en el informe.
(Cal acabar de decidir si fem 5.5A, 5.5B, o un 5.5C que encara no està escrit)

5.5A. Si fos per nosaltres, no posaríem cap nota numèrica. Però ja que estem obligats per llei a posar una nota numèrica al SAGA, aquesta nota serà consensuada entre l’alumne i els professors. En base a què? En base al informe que han redactat els professors i a la autoavaluació de l’alumne dels seus projectes. Aquestes notes numèriques només es lliuraran a les famílies que ho demanin.

5.5B. Si fos per nosaltres, no posaríem cap nota numèrica. Però ja que estem obligats per llei a posar una nota numèrica al SAGA, posarem un 6 a tots. D’aquesta manera, complim la llei i els alumnes deixen de donar-li importància a les notes.

5.6. Avaluació inicial de les intel•ligències múltiples. Es proposa, de manera opcional, que els alumnes facin un test per tal que ells descobreixin en quins punts son excel•lents, i que els potenciïn tant com puguin en els seus projectes personals.

5.7. L’assistència no serà tinguda en compte per avaluar a l’alumne. La seva absència es un símptoma de que alguna cosa no funciona bé i s’ha d’analitzar si es per falta de motivació, per problemes familiars, o altres problemes socials; amb l’objectiu de posar-hi remei. Però en cap cas ha de ser motiu de penalització a la seva avaluació. En el pitjor dels casos, si la seva absència es massa llarga, no podrà ser avaluat.

5.8. No fer exàmens per avaluar. Creiem que els exàmens penalitzen en excés l’error, i l’error es una oportunitat excel•lent per aprendre més i més. En comptes d’això, proposem crear un repositori d’exàmens d’altres centres educatius, com un recurs més que poden treballar en grup o individualment, que poden buscar les respostes per internet o intentar respondre sense ajuda. Fins i tot, poden demanar que el professor revisi les seves respostes. Però sempre serà una activitat opcional que poden fer si volen.

(Cal acabar de decidir de quina manera garantim que els alumnes acaben fent tot el currículum de la ESO. Si son ells qui s’inventen els projectes que estan motivats a fer, de quina manera assegurem que acaben treballant tot el currículum? Segurament això no està a l’avaluació, però en algun lloc del projecte educatiu hi ha de ser)

6. Altres:

- Estudi: es proposa l’elaboració d’un qüestionari preguntant a estudiants, famílies, ajuntament,... (a nivell sistèmic) què és el que volen, necessiten,... d’un institut i a partir d’allà anar retocant el projecte redactat.

Des de l’oficina d’educació de la Cooperativa Integral Catalana, el Jose, ens comenta la seva experiència: ells van fer durant un any recaptació d’informació, necessitats,... una acció oberta a tots aquells que vulguessin participar. Desprès es va tancar i es van crear les bases del projecte que s’han anat modificant a mida que es van acostant a mes projectes, mes persones, realitats,...

- Formació: es parla de mirar més enllà dels instituts de Catalunya per veure com es fa en d’altres països,... S’arriba a parlar de la importància de la neurociència.