Discussió:Projecte Pedagògic

De Inspira Secundària
Dreceres ràpides: navegació, cerca

ROL DEL DOCENT Enganxat el 1-12-14 del projecte en construcció: Diego

El rol del docent

  1. Reflexió sobre la pràctica docent i auto-coneixement.
  2. Fer-se conscient de la seva condició d'aprenent i facilitador de l'aprenentatge.
  3. Treballar conjuntament amb els alumnes per dissenyar les propostes.
  4. Acompanyar adaptant-se a les capacitats, necessitats i ritmes grupals i individuals.
  5. Acceptar el valor de l'error sense judicis sino com a oportunitat d'aprenentatge.
  6. Escolta activa, amb plena atenció i lliure de prejudicis.
  7. Afavorir la riquesa de l'entorn d'aprenentatge contextualitzant-lo.
  8. Reconèixer, acceptar i establir vincles amb l'alumne tenint en compte tota la seva dimensió sistèmica.
  9. Saber/aprendre a treballar en equip amb totes les persones que formen part del centre. 
  10. Vetllar pel compliment dels acords pactats.
  11. Generar dubtes i construir certeses a través de la recerca i de l'esperit crític.
  12. Estar atent als indicadors de vulnerabilitat tenint en compte tota la dimensió humana de la persona.

Propostes:

  • connectar l'institut i el barri
  • Capacitat de treball intercentres

Espais d'aprenentatge

Proposta de principis bàsics (per revisar a la reunió del 21/1/14)

  • tots els espais són educatius, i transmeten valors
  • espais oberts, polivalents, transformables e interconectats
  • zonificació segons tipus d'activitat
  • participació activa dels joves en la creació dels diferents ambients
  • límits permeables amb el barri
  • arquitectura bioclimàtica, amb materials de baix impacte ecològic
  • alt grau d'autosuficiència (en energia, aigua, i tractament de residus)

Recursos d'aprenentatge

Modificat i ampliat a la reunió del 12-11-13 (Maresme) a partir de la proposta de la reunió del 5-11-13 (Barcelona).

S’entenen per recursos importants per la pràctica quotidiana del projecte:

  1. L'equipament i material didàctic (aquí cal fer un enllaç)dels diferents espais específics: cuina, laboratori, sala de música, tallers, biblioteca,, espais polivalents ("aules") etc. Cal tenir en compte que el mobiliari és molt important per al fer diari i per tant cada centre educatiu hauria de trobar i poder decidir el mobiliari més adient al seu projecte i a les seves necessitats, sigui donat pel departament, o bé adquirit d'altres maneres: compra, reciclatge, construcció ...
  2. Superfícies per a l' expressió i comunicació espontània o no : panels mòbils, parets amb pintura de pissarra, suros, cortines ...
  3. Els que podem obtenir a la xarxa: eines digitals de comunicació i tractament i cerca d’informació.
  4. Accés a internet descentralitzat de qualitat, integrat als espais que es requereixen.
    1. En aquest punt queda per decidir si l’accés a internet ha de ser-hi amb wi-fi o per cable; massiu o per racons; si les computadores han de ser de l’institut o personals; si seran PC’s, ordinadors portàtils, tablet PC, PDA ...; En canvi, s’acorda que no es necessita una aula d’informàtica
  5. Qualsevol objecte present en la vida de l'alumnat : bicicleta, mòbil, televisió, roba, música...
    6.  Espai i recursos exteriors al centre : persones especialistes i famílies, espais naturals, botigues, museus, carrer, etc.

PROJECTE

A tenir en compte: Si s'està present com equip directiu o docent a l'hora de redactar el projecte constructiu [cosa difícil per diversos motius (temporalitat, rigidesa de l'administració, equip arquitectes ali niers a la "causa", ubicació de les instal•lacions i espai disponible, etc)], es pot arribar a incidir en major o menor grau en el disseny de l'edifici i de l'espai exterior. En aquest sentit seria convenient establir uns conceptes bàsics pels quals lluitar arribat el moment d' intervindre. Cal dir que si no es pot intervenir en la redacció del projecte constructiu, desprès canviar les coses és més que difícil.

Es considera com espai d'aprenentatge tots aquells llocs o circumstancies on es puguin desenvolupar aprenentatges i es divideixen bàsicament en tres blocs o conceptes: Espais dins de l'edifici, Espai exterior i Entorn,barri,ciutat i natura

A) Dins de l'edifici

  • Espais oberts i transformables e interconectats, portes corredisses de mitja paret, passadissos amplis que siguin un espai més, que permetin dinàmiques grupals en combinació amb espais més petits per altres usos. Espais el més polivalents possibles per donar cabuda a les iniciatives que cada comunitat educativa decideixi. Espais pensats per encabir els grup classe, i els racons/ambients dissenyat en funció del projecte de centre. Espais que despres es poden estructurar per grups d'edat i per espais temàtics o ambients o per tot l'alumnat barregat i ambients temàtics, segons el projecte de centre.
  • Separats els espais de soroll dels de no soroll.
  • Espais específics però també polivalents ( per teatre, gimnàs o laboratori del cos, expressió corporal artística,dansa, assemblees...), tallers tecnològic i artístic (fusteria, construcció, pintura, escultura,...), sala de música , laboratoris (química, naturals...), etc.
  • Espai/s vuits, versàtils on poder desenvolupar activitats diverses, variables en natura i en temporalitat (ioga, meditació, activitats sensorials, lectura, converses, reunions informals, exposicions efímeres...)
  • Algun/s espai/s d’autogestió dels joves, agradables i de mides diverses, on ells; puguin decidir com són, que es fa, i com funcionen (p.e un espai gran, un racó als passadissos, un pati interior, uns espai petit més recollit...).  (inclou la idea de Amb racons d’intimitat pels alumnes, per tal que tinguin els seus moments fora de la mirada dels adults)
  • Un espai o sala per ús del professorat (material, reunions, ...). Es pot contemplar obrir la sala a l'alumnat per activitats, debat o reunions
  • Un espai de lectura, tranquil agradable i còmode (amb catifes, coixins, pufs,etc), que a més a més pugui fer funcions de biblioteca ubicant aquells llibres que no estiguin ja distribuïts entre els diferents espais, ambientes o tallers, llibres personals col•lectivitzats, llibres d'intercanvi,etc.
  • No es contempla sala d'ordinadors. Aquests estaran distribuïts en els diferents espais,ambients o racons. Preferiblement sense wifi i si per cable.
  • Espai familiar o del global de la comunitat eductiva.
  • Cuina complerta dins del centre per tal de poder incloure dins del projecte de centre tant el servei de menjador com possibles projectes culinaris.
    • Petits espais culinaris en cada planta o comunitat per a tal de poder gaudir de petites propostes culinàries tant en projecte com a l’hora d'esmorzar.
  • Menjador/s
  • Serveis
  • Vestuaris
  • Sostre verd i aprofitament de la teulada com a espai de relació i estudi (hort, zona enjardinada per estar, hivernacle, Important intervindre en el projecte constructiu per a permetre l'accessibilitat al terrat i aquest tipus d'actuacions.
  • Criteris d'eco eficiència en la construcció, finestres dissenyades per facilitar la il•il•luminació natural i la ventilació creuada, energies renovables, aprofitament de l'aigua pluvial, etc

B) Espai exterior
• Contemplar l’espai exterior com un espai educatiu més, i no només com un espai d'esbarjo i descans, i d’interrelació amb l’entorn.
• Participació activa dels joves en la creació dels diferents ambients o espais de l'espai exterior.
• Deixar el màxim de lloc sense pavimentar, i si pot ser amb terra bona per a poder plantar plantes de jardí o d'hort: crear un hort ecològic, crear zona enjardinada, ...Disponibilitat d'aigua de boca i d'aixetes per regar
• Racons amb bancs o estructures on seure i xarrar, llegir, ... Possibilitat de deixar oberta al barri dins o fora de l'horari escolar
• Estructures d'escalada en les parets del recinte
• Zona pavimentada per esports de pilota roda o altres. Possibilitat de deixar oberta al barri dins o fora de l'horari escolar
• Permeabilitzar els límits de d'institut (tanca) per a tal de permetre la interrelació entre el centre i el barri (pensar com? obrir portes dins o fora horari escolar, tanca amb molta visibilitat d'un costat a l'altre, permetre a l'alumnat sortir al barri a l'hora d'esbarjo, ...).
• Petit espai bar gestionat pels joves
-t
C) Entorn proper de barri, ciutat i natura
• Carrers, places , parcs, edificis...
• La gent del barri: botiguers, avis,mestreses,
• Esdeveniments locals (fires, festes, concerts, debats, ..)..
• Museus, institucions, biblioteques, arxius...
• Associacions diverses del barri o ciutat (casal avis, cooperatives ecològiques, associacions diverses, grups de teatre, musics, etc)
• Altres espais de la ciutat o poble
• Obrir al barri les instal•lacions interiors del centre per a tal de oferir el seu ús per altres activitats.
• Obrir al l'espai exterior del centre o part d'ell com un espai més pel barri dins o fora de l'horari escolar.
• Boscos, prats, descampats, platja, mar, o qualsevol ambient natural o semi natural que es tingui a prop o prou accessible

 

   

Per debatre: (mireu els resultats del debat gràfic a la pàgina de discussió)
- Sala de professorat compartida?

- Espais compartits o compartimentats?

- Biblioteca o els llibres dividits per ambients?

- Ambient sensorial / reflexiu / expressiu?

- Normes per a fer servir materials específics? (exemple Sudbury)

- Espais preparats / ambients: com ho organitzem?

- Espais dividits per edats?

- Sala d’ordinadors o no?



Currículum

Aprenentatge basat en projectes

L'educació és un procés de vida, no una preparació per a la vida.

[revisió reunió Rosa Sensat 14/12/13]
Objectius:

  • Fomentar la interdisciplinarietat .
  • Treballar la cooperació.
  • Tenir en compte totes les intel·ligències.
  • Respectar els ritmes i interessos de cadascú.
  • Empoderar l'alumnat en el seu aprenentatge.
  • Desenvolupar el pensament divergent, crític i actiu.
  • Treballar l'autoconeixement i gestió de les emocions

Característiques:

  • coherent: aprendre el que pensem que necessiten per a la vida , inclòs la seva continuïtat en els estudis superiors);
  • pràctic: que es pugui treballat de la forma més aplicada , activa i experimental possible; i
  • útil: màxim aplicable a la realitat i a la seva realitat.

Per a això, caldrà revisar el currículum de cada curs i matèria en tota l'ESO, i també del Batxiller, per a poder:

  • agrupar i temporalitzar aprenentatges que es repeteixin en diferents anys i assignatures;
  • incloure temes nous i que siguin d'interès o utilitat per a la vida dels joves
  • decidir quins coneixements del currículum es prioritzen en cada projecte
  • establir mecanismes, espais i temps per a que pugin xerrar, debatre, i decidir sobre temes del seu interès, tant referents a l'institut com d'altres d'actualitat.

[fi revisió reunió 14/12/13]

Treballar la cooperació., amb presentacions en diferents formats

Comunitats d'aprenentatge
Aprenentatge servei.



Sobre el mètode d'aprenentatge, crec que seria interessant desenvolupar-lo sobre una idea d'itinerari personal en el que cada alumne va construint el seu desenvolupament i aprenentatge. Aquest itinerari tindria temes més obligats i d'altres més lliures però sempre amb graus de llibertat per l'alumne. Es podria estructurar en:

1-Treball per projectes definits pel Currículum. En funció del currículum resultant de la revisió, els profes defineixen XX projectes per a fer durant el curs. Aquests han d'abastar tots els temes que es consideren importants d'impartir e incloure les competències bàsiques que han d'assolir. Si pot ser cada "tema" ha de tenir diferents projectes que el tractin, i de diferent indole per a permetre als alumnes apropar-se a aquest aprenentatge des de la vesant més interessant per ells. Es pot organitzar de moltes maneres, però al final del , mes, trimestre o any (depèn com s'organitzi), cada alumne ha d'haver fet xx projectes de cada tema.
En aquests projectes l'alumne reben el material necessari per a desenvolupar el projecte o les eines necessàries per a buscar/trobar el material necessari (p.e. internet, eines fusteria, maquina cosí, llibres temàtics, biblioteques, museus, centres de recerca...etc de referència,.....).
Entre el matèria necessari, i també disponible en tot moment per a tot el alumnat, hauria d'haver tutorials molt senzills i gràfics que inclogui els conceptes teòrics de les diferents matèries que l'alumne ha de saber per a fer aquest i altres projectes (p.e. tutorials dels diferents temes de mates (com calcular diferents àrees, con resoldre equacions...), tutorials de tipus de text, de temes de física i química, etc.). Aquest seria el concepte actual de dossier o llibre de text però el màxim de simplificat i explicat de forma molt didàctica per a tal de que els alumnes ho puguin arribar a entendre sols, "sense l'ajuda de l'adult". Per suposat que l'adult ha d'estar sempre disponible per ajudar-los .
Els grups de treball preferiblement els han d'escollir els alumnes i ser de grup petit (2-3-4).
Podria ocupar la primer franja horària de 2H, desprès del coffee time o benvinguda.

2-Treball per projectes lliures. L'alumne/es ideen quin/s projecte/s volen fer, com el volen desenvolupar i com el volen presentar; el profe assessora i accepte la proposta i acompanya als alumnes en el plantejament, la recerca d'informació i materials i en el desenvolupament del projecte. Es important que tant el procés com el resultat final sigui el que l'alumne/es han decidit.
Aquest tipus de projecte poden tenir diferent durada, participants, i complexitat en funció dels seus protagonistes. En global i en el temps, els adults han de veure un progrés, en el procés de maduració personal dels alumnes, en el treball en grup i en la qualitat dels continguts.
Aquest es podria desenvolupar en dues hores diàries. Pot ser les últimes?? parlant de jornada intensiva.
3-Treball en tallers. Se ofereix temporalment (diverses formules temporals) diferents tallers, que tractin algun tema o projecte de forma més dirigida i amb el tutoratge d'un profe o adult. En aquestes iniciatives els joves poden assolir de forma més directa coneixements sobre algun tema específic que els interessa o que necessiten pel desenvolupament dels projectes (p.e. taller sobre algun programa informàtic, Taller de costura, Taller de cuina, taller de matemàtiques aplicades, taller de gravació i edició d'audiovisuals, .taller experiments, taller d'economia, taller de dret...). En un principi els tallers podrien tenir un caràcter voluntari, malgrat els adults podrien animar alguns joves a realitzar algun en concret que li fossin especialment necessaris.
Igualment, alguns tallers podrien ser proposats i fins i tot impartits per els alumnes o per famílies o persones de fora de l'institut.
En els darrers dos cursos podria ser interessant tallers modulars de les diferents professions.

4-Temps d'aprofundiment. Aquetes serien el símil a les classes teòriques. En aquest espai els professors o algun expert en alguna matèria explicarien a aquells alumnes que ho requereixin els temes conceptes o dubtes que necessitin, agrupades per matèries o assignatures tal i com les entenem. Per exemple si els alumnes saben que cada dia,. a una hora determinada poden anar a consultar/aprendre temes de mates, llengües o altres amb el profe corresponent, els alumnes que necessiten reforçar els seus aprenentatges en conceptes matemàtics, en ortografia, en redacció, en anglès, en informàtica, etc, poden anar treballant aquests temes amb un assessorament més directe del profe. En un principi no es tracta de una classe teòriques sinó d'un espai on poder treballar de forma més específica certes matèries i amb un assessorament més directe.
Quantes hores haurien d'haver d'aquest tipus a la setmana i per matèria seria un tema a valorar en funció del nivell de l'alumnat i també del moment del curs. Podria ser que en el primer trimestre fossin necessàries més hores i en el tercer menys.
Igualment, es pot contemplar que sigui de lliure elecció dels joves, que al trobar-se en problemes durant els projectes vegin la necessitat de assistir, que sigui suggerit per els profes als alumnes que ho necessiten, o "obligatori" per a tothom. En tot cas no hauria de ser principalment una classe magistral ni teòrica (encara que també es podria contemplar i compaginar), sinó un temps per treballs individual o petits grups amb interessos similars, on cadascú pugi treballar allò que necessita.
Podria haver una o dues hores en la franja intermitja del dia (10:30-12:30), que no necessariament ha de ser utilitzada per l'alumnat en la seva totalitat. Aquesta franja horària també hauria d'incloure el temps de descans o pati.

5-Monogràfics de les matèries troncals (pensar si serien necessaris). Cap la possibilitat que es trobi interessant, a l'inici de trimestres o fins i tot dos cops per trimestre fer uns dies, una setmana, o .... de "classes teòriques per matèries on els alumnes obtinguin els coneixements teòrics que necessitaran pel desenvolupament dels projectes. Aquestes explicacions poden facilitar als joves uns coneixements bàsics que permetin abordar els projectes amb més facilitat i també entendre els tutorials més fàcilment.

6-Debats, assemblees, col•loquis. Establir mecanismes, espais i tempus per a que pugin xarrar, debatre, decidir, sobre temes del seu interès tant referents a l'institut com altres d'actualitat o interès per ells (assemblees setmanals ?? , coffee time abans de començar a treballar, col•loquis temàtics,etc). Considerar la comunicació oral i el debat com a eina d'aprenentatge i desenvolupament, malgrat no hi hagi un producte final tangible. Els debats podrien encabir-se en funció de les necessitats en la segona franja horària (10:30-12:30) o en la tercera (12:30 -14:30). Podria ser una eina amb horari flexible en funció de cada moment.
Les assemblees per a parlar principalment de temes de l'institut fos desitjable que tinguessin un horari estable de 1-1:30h a la setmana (p.e. divendres a la segona franja horària).
El coffee time o benvinguda, seria fins a la primera mitja hora del dia, on un cop els joves i adults arriben a d'institut puguin servir-se un cafè o una infusió, menjar una galeta, xerrar amb els companys i simplement "despertar-se" i ambientar-se. Si es vol començar les feines només arribar ... cap problema, però per a mi es important aquests primers minuts per escalfar motors....
(Vicky)


Organització i horaris

En primer lloc volem deixar clar que l'objectiu d'aquest punt del projecte és fer un recull de les principals idees i inquietuds que han anat sorgint en els diferents debats i reflexions. Aquest recull servirà de base per a prendre les decisions més adients al futur projecte "Inspira" quan aquest esdevingui una realitat.

• L'organigrama:

  • Horitzontal, mixt, vertical (director-cap d'estudis-secretàri/a-coordinadors...), sistèmic...,

• Presa de decisions:

  • Assemblees mixtes (adults i joves), +del 1/2 de vots, 2/3 de vots o consens
  • Escola democràtica...
  • Altres ...

Ens plantegem:

Fins a on es pot decidir? Què passa si es decideix entre totes que es vol un espai de fumadors al centre? 

Algú ha de tenir la darrera paraula? 

Acordem:

Les bases pedagògiques han de quedar clares i acceptades per tota la comunitat amb el compromís de ser respectades.


• Horari d'entrada i sortida

  • Flexible
  • Altres ...

• Jornada intensiva i franges horàries

  • Franges horàries per treballar per projectes transversals i franges horàries per a matèries concretes (per exemple: les instrumentals)
  • Franges horàries per àmbits
  • Franges horàries per blocs: del cos, emocions, intel•lecte
  • Estones de descans
  • Altres ...

Ens plantegem:
Quina és la modalitat de jornada més adequada per als adolescents...
Quina serà la millor manera de mantenir la cooperació amb les famílies
Com fer possible la conciliació familiar tant per part de l'equip docent com de les famílies

• Horari del professorat

Hores de permanència convertides en atenció als joves per reduir ràtios, per a reunió d’equips docents, per a preparació de recursos...

  • Tutories (tots som tutores)

Ens plantegem:

• Hi haurà matèries, assignatures, centres d’interès, instrumentals, o només projectes ?? El Departament demana que hi hagi un horari amb matèries determinades?

Com es gestionen les tutories: Per grup-classe? Per projectes? Per grups reduïts de joves?
• Organització i horaris d’espais

 Estructura flexible d’organització d’espais

  • Planificació prèvia segons interessos i necessitats dels projectes amb reserva dels espais (espai del cos, laboratori, taller...) .
  • No hi ha sala d'expulsats ni tampoc dedicació horària de l'equip docent per a tal menester. Els conflictes seran tractas com una oportunitat per aprendre tots plegats i per créixer.

Ens plantegem:

•  Disposició d'hores de temàtiques de treball segons (un horari fix) uns dies i hores fixes...
• Al treball per projectes, qui designa els membres dels grups de treball (adults o joves)?
• Hi ha límits de moviment al centre? Es pot campar lliurement pel centre? Hi ha restriccions?
• El centre com espai obert a la comunitat? Cal que la porta estigui tancada?
• Comissions mixtes (docents, famílies, joves) de treball, segons necessitats: econòmica, hort, pedagògica, festes, voluntariat, compres, etc.
• Tenen sentit els timbres d'inici i final d'hora o de classe? Cal que algú extern marqui el ritme que ha de portar la meva activitat o el meu procés d'aprenentatge? S'havia dit, canviar-lo per una melodia. Però té sentit un timbre d'avís de canvi d'hora?


Ens plantegem la figura de l'acompanyant del professorat nouvingut: protocol d'acollida.

Ens plantegem la figura de l'acompanyant de l'alumnat de primer curs: alumnat de més edat que donarien a conèixer el funcionament del centre, els espais i sobretot, la funció d'acollir als nous companys.

Ens plantegem la figura del mediador (professorat, alumnat, famílies...)

Ens plantegem la figura del corresponsal/representant del grup-classe com a canal de comunicació entre famílies i institut i també per a mediar en els conflictes.

Forma d'avaluar

Autoavaluació, portfolis, rúbriques, avaluació diagnòstica, coavaluaci, exàmens?


Què vol dir avaluar? L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

http://wuster.uab.cat/Web_Argumenta_Obert/unit_02/sot_1_01.html

- Avaluació centrada en procés i no en resultat. Autoavaluació amb seguiment (dels companys i del professor). Eina d’avaluació: portafolis.

- Avaluació dels professors i del centre.

Per debatre:

- Avaluació quantitativa: com juguem el donar notes que demana l’administració? (habilitat per a interpretar la llei)
- Avaluació integrada o compartimentada... per competències?
- Donem notes als alumnes i famílies? Com?
- Avaluació vs notació vs judici


NECESSITEM LES VOSTRES APORTACIONS al llistat de possibles indicadors per a l'avaluació competencial.

Participació de les famílies


Entenem l'INS com una comunitat educativa i d'aprenentatge, i per tant la participació interactiva i integradora de les famílies, dels joves i dels docents és fonamental pel projecte, per desenvolupar un aprenentatge en comú.
El PEC ha de ser prou sòlid com per tenir una continuïtat en el temps, però també ha de ser obert i flexible per incorporar les necessitats, aportacions i inquietuds de la comunitat educativa. A més, ha de possibilitar i recollir la participació de tots els membres de la comunitat.
S'ha de potenciar que cada família trobi el seu espai de participació en el format més adient segons la seva disponibilitat, temps, tarannà, motivació i formació. Treballar per a què cap família se senti exclosa.
S'ha de vetllar per a què la participació dels adolescents estigui al mateix nivell que la de les famílies i els docents (per això les comissions mixtes els inclouen), d'acord amb l'objectiu del currículum: "Empoderar l'alumne en el seu aprenentatge".
Proposta de concreció de la participació:
- Espais de participació activa de les famílies i el barri dins de les activitats escolars del centre: tallers de formació, comissions, recolzament a classe, sortides, treballs globalitzats, club de lectura...
- Espais de debat i comunicació: temps de tertúlia (pedagògiques, matemàtiques, literàries, emocionals, artístiques, ...), xerrades temàtiques...
- Comissions mixtes (famílies, docents i joves) de diferents aspectes d'interès pel bon funcionament de la comunitat (pedagògica, menjador-cuina, comunicació, tallers de formació, festes, econòmica, espai exterior, voluntariat...) Tots els membres de la comunitat tenen l'oportunitat de formar part de la comissió d'avaluació que tindrà com a objectiu avaluar i fer propostes de millora del model educatiu.
- Crear espais reals de presa de decisions conjuntes (cal definir quin ha de ser el límit per compartir decisions, les bases del projecte educatiu s'han de preservar), com assemblees generals, consell escolar, claustres oberts...
- Banc del temps i d'intercanvi: intercanvi de serveis, intercanvi de materials...


FINS AQUI HEM ARRIBAT. HEM INTENTAT INCORPORAR LES APORTACIONS QUE HI HAVIA. REUNIÓ MARESME 28/4/2014


S'ha treballat a partir de la informació generada en reunions anteriors:

Comunitats d'aprenentatge. 

Document Cd'A.

- Cal tenir en compte el sistema familiar de l’alumne. Els alumnes són lleials a la família per sobre de res.

- El PEC recull com les famílies intervenen al centre.

Creació d'espais oberts on les famílies i altres agents educatius de l'entorn més proper puguin trobar-se per proposar i realitzar conjuntament amb l'equip docent activitats d'aprenentatge, formació i revisió/autoavaluació.

Potenciar que cada família trobi el seu espai de participació en el format més adient segons la seva disponibilitat, temps, tarannà, motivació, formació...

- Treballar per a què cap família que se senti exclosa.
- Convidar els pares a les presentacions orals de projectes (ja definirem quan i quant).
- L’Escola de Mares i Pares.
- Sense perdre la importància de la vivencialitat, aprofitar la utilitat de les eines informàtiques per al contacte amb la família.

Per debatre:

- Paper de les famílies en la definició del projecte pedagògic?

El paper de les famílies ha de ser el de vetllar i recoltzar els adolescents i els seus processos i el projecte educatiu.

- Paper dels pares a primària vs a secundària?

La participació dels adolescents està al mateix nivell que les famílies (per això les comissions mixtes els inclouen), d'acord amb l'objectiu del currículum: "Empoderar l'alumne en el seu aprenentatge".

- Els espais oberts de participació es podrien concretar de les següents maneres:

  1.        Crear una comunitat d'aprenentatge
  2. Comissions mixtes formades per alumnes, famílies (AFA) i mestres (en la línia de l'escola dels Encants)

La nostra mirada de l'adolescència

1.0.

Un desenvolupament basat en el creixement personal i social com individus, on els joves s’autoresponsabilitzin de la seva pròpia història i de la dels demés, on ells siguin directors, guionistes i protagonistes de la pel•lícula del seu aprenentatge , de la seva vida i de la del seu entorn. On els valors personals i socials, es basin en el creixement, respecte .... d'ells mateixos i dels demés. (Vicky)


1.1. De l'acta del 11 de febrer de 2014

Brainstorming:

"Procés o etapa?
Trànsit
Canvi
Canvi hormonal
Presa de consicència
Descoberta d’un mateix
Deixes de ser nen per ser una altra cosa
Potencial de l’adolescència
L’adolescència és positiva
Ganes d’agradar als iguals
Ego en construcció
Necessitat de contrastar-se amb l’entorn
Canvi en els vincles amb la família
Necessiten questionar l’esctuctura familiar/social
Inici del camí de la independència
Canvi hormonal/biològic. Es desperten coses. Autoconeixement, descoberta.
Noves espectatives de la societat
Nous vincles amb els amics
Necessitat d’eines i recursos
Vulnerabilitat i influenciabilitat."


Es procura buscar les paraules més adients per donar-li forma redactada al brainstorming anterior:


"Entenem l’adolescència com una etapa en la que es concentren canvis a múltiples nivells (canvis biològics, nous vincles amb els altres, món afectiu i emocional, espectatives pròpies o projectades, capacitats, potencialitats...).
Aquests canvis generen un procés personal i grupal en el qual l’adolescent fa una descoberta de la nova realitat (interna i externa). La complexitat dels canvis situa l’adolescent en una situació on es combinen molta potencialitat i vulnerabilitat.

Entenem aquesta etapa com un moment especial (per la pluralitat dels canvis) i de gran intensitat en el desenvolupament de la persona en la qual l’institut ha d’aportar eines i recursos per potenciar la formació integral dels nois i noies.

És molt diferent que els processsos de l’etapa es donin en un entorn saludable que en un entorn desestructurat.

S’obren noves finestres...

El procés es dóna en un entorn social que sovint ve carregat d’espectatives i condiconaments..."


Ens plantegem perquè estem parlant sobre l’adolescència i no sobre els alumnes o joves.
L’únic punt del projecte pedagògic que fa referència als alumnes, es titula “la NOSTRA mirada de l’ADOLESCÈNCIA”.
Ens adonem, gairebé acabant la reunió que potser ens cal posar en dubte el títol de l’apartat i no etiquetar els alumnes o joves com a adolescents per sobre de persones/nois i noies.



Gabi, 11/10/13:

Sobre el rol del docent, trobo a faltar referències entorn de:
- l'aplicació del currículum (sota quins principis, amb quines prioritats...)
- la cura dels ambients d'aprenentatge
- la relació entre alumnes
- les tutories
- la relació amb les famílies i el barri
- el funcionament del centre
- el compromís amb la societat en general i el sistema educatiu en particular

Potser alguns d'aquests punts els tractarem en altres apartats, però almenys faria la referència, per visualitzar d'alguna manera que tots els apartats estan interconnectats. Per exemple, en quant a les tutories, fer un enllaç a l'apartat 'Temps juntes".

En resum, podriem qualificar el docent com a "líder transformacional"?



RECURSOS

NOV-13 (VICKY)

Sobre el mobiliari, crec que es tant important o més que l'arquitectura. El mobiliari i accessoris determina la manera en que ens relacionarem, les sensacions que tindrem, i la percepció estètica del nostre entorn. Llavors per mi es necessari fugir de les taules i cadires típiques que dona ensenyament i d'altres mobles, per crear entre tots un estil més propi que òbviament canviarà en funció de cada comunitat educativa, en especial de com ho visquin els alumnes. Es important que ells siguin també protagonistes de com són els interiors de la seva escola, han de tenir una participació activa en això. Per tant, sota una base mínima per a poder començar es interessant que part del mobiliari sigui pensat dissenyat i construït per ells, pot ser a través dels projectes del primer trimèstre, o en altres formules com participació amb les famílies .
On veig jo la punta a aquest tema es en el d'aconseguir que els recursos monetaris que inverteix la Gene en aquest concepte siguin donats com a tal a l'equip directiu, que disposarà d'ells tant sigui per comprar a l'IKEA, per comprar materials i construir ells mateixos els mobles o ja sigui reciclant mobiliari d' altres llocs i tenint aquests diners per altres recursos necessaris.
Per cert que, tant sobre l'espai arquitectònic com per l'interior, els links de la wiki són, al meu parer, poc realistes per a la nostra realitat. No obstant, crec que a casa nostra hi ha experiències que han sabut treure molt de suc als edificis que com ja sabeu fa i marca la Gene. En el meu cas parlo d'El Martinet (que animo a tots a conèixer com projecte però també com espais (de fet està tant lligat....)) però estic segura que hi han d'altres escoles (Congres indians, Encants, El Roure) i pot ser també algun altre institut (Sils???,) que han sabut fer un bon aprofitament de l'espai.

Sobre els recursos al meu parer van molt lligats al currículum final que s'adopti a l'insti, i sobre tot a com es pensa treballar. Per suposat que han de contemplar totes les eines informàtiques que avui en dia tenim, i els materials que hi han disponibles en diferents formats però també haurien de contemplar recursos materials que permetin abordar els temes des de diferents materials, llenguatges, i estètiques. Així doncs a l'igual que serà necessari ordinadors personals, i totes les TICs disponibles, també seria interessant disposar de materials de fusteria, de material artístic variat, de material per cosir, de material per a construir, de materials per fer música, música, pel•lícules, documentals material per fer manualitats, material matemàtics (Montesori, Wild , Canals, altres), lupes microscopis i material laboratori, o ......llibres amb temes especialitzats.
En definitiva tot allò que pensem que es necessari per a crear espais d'aprenentatge i per a poder desenvolupar els reptes que els proposem o ells mateixos es proposen.
Tot aquest material, al meu parer hauria d'estar distribuïts en diferents llocs, racons o ambients (com els vulgueu dir), que per a mi no han de ser un espai on vas de vegades sinó l'espai base on es desenvolupa pràcticament tots els projectes. En aquests espais també hi haurà taules i cadires, llibres especialitzats de cada tema, de tal manera que quan un grup faci un projecte que requereixi fer una maqueta amb fusta o qualsevol altre cosa, pugui treballar pràcticament tot allà.
Aquests ambientes/racons, estan dins de les aules, en els passadissos, etc. Es a dir tot l'espai, excepte algun despatx pels profes o per magatzem o ... ha de formar part del conjunt d'ambients i espais d'aprenentatge. (Vicky)
Les classes com a tal (espai) no serien estrictament necessàries, al menys com s'entenen ara. Possiblement fos bo tenir algunes aules més preparades pels monogràfics de les matèries troncals i per l'aprofundiment dels aprenentatges (veure sobre el mètode d'aprenentatge), però la gran majoria de l'espai ha de ser els micro ambients on poder desenvolupar els projectes.


Gabi, 11/10/13:

Hi afegiria:
-qualsevol objecte present en la vida de l'alumnat (bicicleta, mòbil, televisió, roba, música...)
-qualsevol fet de la vida de l'alumnat o del seu entorn
-si ens posem amb els recursos digitals potser no acabarem mai, però podriem fer un repàs dels de caràcter general. N'aporto un parell
     *pels debats, em sembla molt interessant una eina que els representa gràficament, identificant visualment preguntes, dades, acords, desacords, i també es pot veure l'evolució. Es poden crear discussions privades, i no cal subscriure's ja que s'hi accedeix amb el codi de l'enllaç. Aquí teniu un exemple públic: http://incoma.org/?c=BMKMw5c94J
     *mapes conceptuals col·laboratius: mind42.com
     *espais per l'aula virtual (LMS, Learning Management Systems):

             -codi obert: moodle, ...

             -xarxes tipus 'facebook': edmodo, ... 

Sobre el tema de la informatització de l'aula, com a recolzament d'una programació basada en projectes i en el treball en equip, penso que seria útil disposar en cada aula d'un racó amb un parell de terminals connectats a la xarxa, per consultar material o fer recerques (o un "racó central" compartit, que permetria reduir el nombre total d'ordinadors, si l'arquitectura ho permet).

Per aplicar el mètode de la classe invertida ('flipped classroom') -que consisteix en donar els continguts conceptuals en forma d'explicacions gravades en video (de menys de 10min) de manera que cadascú pugui seguir-les al seu ritme, i s'alliberi el "temps junts" per a dinàmiques grupals i treball en equip-, seria útil disposar de 2 o 3 reproductors MP4 per repassar aquests continguts quan calgui


30/10/13, Aportacions recuperades del debat gràfic (http://incoma.org/es/?c=tUiIX3Ayuw):

Eines per a la comunicació:
-suros (temàtics, d'àrees, de projectes...)
-pissarres per a expressions artístiques efímeres
-línia de temps que recorri les parets de l'edifici, per afegir successos històrics i establir relacions

Portafolis:
-per l'alumnat, com a eina de registre i valoració de la producció intelectual
-pel professorat, com a eina de desenvolupament professional

Col·laboracions:
Xerrades d'especialistes i membres d'entitats del barri. Amb algunes sessions obertes a famílies i veïnat, als que se'ls oferiria participació activa restringida en quant a temps d'intervenció (per prioritzar la participació de l'alumnat)


AMBIENTS D'APRENENTATGE

16/12/13, Aportacions recuperades del debat gràfic (http://incoma.org/es/?c=0LXS2EHQU3):

  • Sala de profes compartida?
    -Ens cal un espai exclusiu per a professors?
    -Podria haver-hi una sala de reunions que la poguessin fer servir tant adolescents com adults (famílies, docents...)
    cal no descuidar l'espai buit

Arantza: Considero que un espai per adults estaria molt bé. Nosaltres adults també necessitem intimitat. Evidentment, convidar a famílies i alumnes de tant en tant ho contemplo, però sento que seria necessari un espai per a nosaltres.

  • Biblioteca o els llibres dividits per ambients?

    -Biblioteca general i llibreries amb llibres especialitzats segons la temàtica dels espais.

    -xarxa de lectura http://www.playoffice.es/es/proyecto/red-de-lectura

    -M'agraden els espais que creen els de playoffice. A part de ser originals, conviden a la lectura? Possiblement sí. Bones idees: la xarxa i calaix de lectura secreta.

  • Espais dividits per edats?
    -Espais dividits per temàtiques?
    -Quina serà l'organització en quant als grups formats? Per interesos? Per edat? Per projectes? ...
    -Penso que l'organització dels grups podria anar per projectes, entenent que els projectes recullen els interessos dels nois/es.
    En principi, no ho limitaria per edats;
  • Normes per a fer servir materials específics? (exemple Sudbury)
    -Les normes haurien de ser consensuades per totes les persones implicades a fer servir el material. Important disposar de la informació del seu ús i manteniment per decidir quines han de ser les normes.
  • Ambient sensorial
    -A quin tipus d'activitat respon aquest ambient? D'experimentació? No l'acabo de veure.
    -Ho entenc com a espais d'exposició temporal de materials o treballs per tocar, olorar; mirar o sentir. Me l'imagino com un petit laberint, fet amb plafons i teles, on perdre's una estona.
    -perdre's per trobar-se, un ambient que faci possible la consciència del cos/ambient i l'entrenament de la percepció
  • Ambient reflexiu
    -Racons d'intimitat?
    -Entenc aquest espai, com de relaxació, meditació, o us referiu a espais de debat, de discussió ?
  • Ambient expressiu
    -Activitats com teatre, dinàmiques de grup, educació física...
    -I també activitats de música, dansa, de pintura, escultura, ceràmica...
    -totes en un sol espai amb separadors mòbils? teatre i música a la sala d'actes?

Arantza: pel que fa a l'ambient expressiu, els tallers de creació plàstica, sigui fang, soldar, pintar, tallar, crear amb resines i altres productes no pot compartir-se amb ambients d'expressió musical o dansa o teatre, senzillament perquè quan m'imagino als nanos ballant on hi ha eines com una motoserra o àcids per fer gravats m'agafa un iuiu... Altrament, tenir un espai on s'exposin les peces i pugui ser un transductor amb el qual s'ajuntin disciplines per un propòsit, sí que li veig un sentit.

  • Altres ambients

    -Taller tecnològic

    -Hort ecològic, aromàtiques, fruiters...
    -Cuina

    -Laboratori
       -Amb un sol laboratori centralitzat per diverses branques: biologia, geologia, física, química... n'hi ha prou? O caldria separar-los segons especialització?
       -si apostem per l'aprenentatge basat en projectes transdisciplinaris, potser l'espai hauria de dependre de les necessitats de l'experiment, més que de l'objecte d'estudi
       -laboratori sempre obert, o almenys un tros

   -espai exterior a dissenyar i construir per l'alumnat

   -Tinc un dubte (gran). (Tiro cap al meu camp). Em falta un espai on poguem construir les matemàtiques. Pot ser dintre del taller tecnològic, es pot pensar com un laboratori (amb materials manipulatius) o dintre d'un àmbit més expressiu... però al final, veig les matemàtiques a tot arreu, però no estan enlloc.... :)
       -panells interpretatius a cada espai (que expliquin, per exemple, la seva geometria, l'estructura que el suporta, els materials amb què està construit, els dibuixos que hi ha al terra o al sostre o a les parets) amb material manipulatiu i activitats associades


ADOLESCÈNCIA

Existeix l'adolescència?
És una etapa conflictiva? Com més complexe és la societat, més conflictiva és l'adolescència?
Que esperem dels adolescents?
Relacions: amb la família, amb els iguals, entre gèneres


-És un moment evolutiu més...


-pot ser que sigui una etapa de la vida en la qual s'hagin de trenca murs i no construir res


-És una etapa intermitja entre la infantesa i l'edat adulta. Segons la sistèmica, totes les persones som a al vegada infants, adolescents, adults i vells...


-Posem el cas que no existís: En aquest cas, l'infant passaria de l'etapa infantil a l'etapa adulta directament. Aquesta migració hauria de ser de forma natural, sense expectatives cap a l'altre fase. Si no esperem res del canvi, evitarem les tensions i llavors esdevindrà  un pas serè i de tranquil·la acceptació del nou adult. De nou el treball de: qui sóc? Amb les respostes a aquesta pregunta, sabré cap a on haig d'anar...",


-Pot ser que el conflicte vingui donat per la diferència entre el potencial propi i la consciència pròpia d'aquest potencial
amb uns límits de començament i finalització poc definits, sobretot en l'època actual.


-comparació de l'escorça prefrontal en adolescents amb la d'adults. Ve a dir que a l'adolescència s'arriba a un nivell màxim de matèria gris, i hi té lloc una poda de ramificacions neuronals (per adaptar-se a les convencions dels adults???)
http://www.ted.com/talks/sarah_jayne_blakemore_the_mysterious_workings_of_the_adolescent_brain.html


-Informe que considera les interaccions dels adolescents amb contextes educatius, i els efectes d'aquestes interaccions en les seves actituds, motivacions, i resultats acadèmics (en anglès):
https://ccsr.uchicago.edu/publications/teaching-adolescents-become-learners-role-noncognitive-factors-shaping-school


-Parlant de l'hominització dels antropoides, l'Edgar Morin, a "El paradigma perdido. Ensayo de bioantropologí­a" (pg 82), diu: "Los jóvenes homí­nidos gozan de un perí­odo de tiempo notablemente más prolongado del que disponen los antropoides jóvenes para jugar, explorar, y sentirse atraí­dos por la novedad. Asimilando los saberes adultos y las diversas formas de ponerlos en prí¡ctica pueden aportar modificaciones, perfeccionamientos e innovaciones, y con toda probabilidad han sido ellos quienes, jugando con piedras de sí­lex y sonidos, han encendido el primer fuego e inventado la palabra. (...) Por otro lado, rasgos caracterí­sticos de la adolescencia como son la amistad y el gusto por el juego y por todo lo nuevo, o en otros términos, la aptitud para la invención, se perpetúan de una forma cada vez más acusada durante la edad adulta, con lo cual la permanencia del carácter juvenil se convierte en un fenómeno antropológico.


-aquí us enllaço tres vídeos que parlen una mica del pestalozzi, hi ha una part de secundària, i també us adjunto una part del llibre de la Rebeca Wild "Etapas del desarrollo", el capítol sobre l'adolescència. Fa unes pinzellades sobre la mirada a l'adolescent molt interessants, que ens poden ajudar a fer les nostres pròpies reflexions.

http://vimeo.com/4211517
http://vimeo.com/4211978
http://vimeo.com/4351996


-És important visualitzar les nostres expectatives, perquè influeixen en el procés i en els resultats. Però si ens preguntem "què esperem d'un adolescent?", també (ens?) hauríem de preguntar "què pot esperar un adolescent de l'institut?".


L'ATENCIÓ AL COS

Salva, 11/07/2012: Referent al cos estic totalment d'acord, personalment fa uns mesos que he començat a fer Aikido i ho recomano fortament, es més, crec que pot ser molt beneficiós pels adolescents i es podria compaginar molt bé amb el yoga i la meditació. El meu profe és actor i va començar en el món de l'Aikido per netejar les impureses que anem adquirint durant la vida. Té un discurs molt espiritual sobre per exemple els "mals" del cos: Esquena, genolls, etc. Us deixo un link per si voleu tafanejar una mica: http://www.aikido-kobayashi.org/ [n]

Llum, 1/7/2012: En altres ocasions hem parlat de la importància del cos, el gran oblidat en els instituts. Proposo afegir un apartat específic. La meva proposta és afegir el ioga i/o la meditació dins del projecte. Podriem posar-hi un calaixet dedicat al cos i anar-hi posant diferents opcions.

Per a mi, el ioga és un espai per tal de conéixer i reconéixer el teu propi cos, així com una forma fantàstica de connectar i cuidar ment i cos. Tot i que reconec que per tal d'incorporar-lo a l'institut caldria una persona experta en el tema.



COMENTARIS GENERALS

Hola, estic fent una prova. De moment, estic aprenent a posar coses a la wiki. Es una aportació de "perdre la por" a fer quelcom d'una altra manera. Faré els deures i miraré de fer alguna aportació més "pedagògica".

hola merce per la possibilitat de seguirvos en la distancia.

la part dels continguts esta molt ben estructurada

Crec que es important amen dels continguts incorporar el paper del docent les famílies i una intro sobre la nostra mirada sobre l'adolescencia com a part del projecte pedagògic. Us sembla be?


Adriana, 26/6/12: no sé qui ha dit lo últim però em sembla molt bé! Endavant, perquè no fas una prova? I recordeu que si voleu que sapiguem qui sou, podeu posar nom i data a les vostres aportacions en aquesta pàgina de discussió.


Adriana, 18/6/12: He intentat fer-ho el millor que he sabut, recollint tant el q s'havia dit al mail, a la reunió, i idees pròpies. Evidentment, ara es tracta de debatre, modificar, treure, ampliar... sense por, que per això és una wiki!



Organització dels aprenentatges


Model mixte: un TEMPS JUNTS i un TEMPS AUTÒNOM (la presència i el pes de cada tipus d'activitat van en funció del grau d'autonomia i responsabilitat de l'alumnat).


TEMPS JUNTS

Projectes ideats i temporalitzats pel professorat

- Tot l’alumnat rep la mateixa consigna, al mateix moment.
- L’alumnat, si hi pot funcionar, treballa en grups cooperatius.
- L’alumnat elabora un producte final visible.
- Si bé tot l’alumnat rep la mateixa consigna, aquesta és prou oberta per a ser reinterpretada per cada grup i donar lloc a projectes força diferents (per exemple: construïu una estructura que aguanti el vostre pes, escolliu un personatge que podria haver viscut al poble abans de 1800 i escriviu la seva biografia, etc.).

- Estan ideats en funció del currículum de cada curs (Curriculum secundaria.pdf)


Sessions d’àmbit

- Serien el més semblant a les classes convencionals.

- S'intenta que, en la mesura del possible, els coneixements que s'hi treballen estiguin relacionats o siguin necessaris per a completar els projectes. És a dir; per tal d’elaborar el producte final del projecte, com a passos intermedis es requereixen coneixements d’àrea que es treballen (i s’avaluen?) a les sessions d’àmbit. El projecte, per tant, vertebra i serveix de context per als coneixements d’àrea.


Tutories de grup

Fins on sigui possible, tots els professors són tutors. D'aquesta manera, els grups són més reduïts i es pot atendre millor a cada alumne.


Sortides


TEMPS AUTÒNOM

Durant el temps autònom, l’alumnat gaudeix de llibertat de moviments, i ha de portar un registre de les activitats que fa i evidències del què n’aprèn al seu Portafolis, per tal que aquestes li siguin reconegudes com a Crèdits d’Aprenentatge.


“Racons” o “ambients”

- Inspirats en els de Primària.

- A cada espai s’hi pot trobar material per al treball autònom, i un professor de referència.

- Ens sembla adequats fer-los a primera hora.

- Exemples d'ambients:

Ambient Què s’hi pot trobar / què s’hi fa Evidències a aportar al portafolis
Ambient de lectura Biblioteca de diaris, revistes, llibres, còmics Fitxa-resum de les lectures fetes
Ambient de matemàtiques Materials Mª Antònia Canals
Ambient de l’hort escolar L’hort i les eines, organitzat per la Comissió d’hort escolar

 Fotografies, taula de tasques de l’hort

Ambient de construcció Fusta, metall, guix,   Construccions, graella d'usosde la sala i eïnes
Ambient de cuina Cuina; Preparació d'àpats amb els diferents estris d'una cuina convencional Menu de diferents àpats a desenvolupar durant el mes

Ambient de tranquil·litat <fck:hr> Ambient creació:

música/ arts plàstiques/arts escèniques/arquitectura </fck:hr>

Meditació, relaxació, ioga <fck:hr> hi ha material a dojo tant al web (transversàlia, p.e.) com en altres formats. La creativitat, com diu el currículum, és un aspecte molt important tenint en compte la situació actual, en la qual poc podem preveure què passarà. Per tant, caldrà que els nanos s'adaptin amb autonomia i iniciativa personal, des d'un ambient imprevist que necessita de la seva inspiració creativa. Preparar un espai amb format taller on totes les disciplines s'hi trobin, podria ser l'ambient idoni per tal d'assolir vàries competències.



</fck:hr>

<fck:hr>

creacions basades en experiències personals, grupals, culturals acompanyades d'una pràctica reflexiva.
</fck:hr>


- Per definir: la tria d'ambient implica un compromís? De quant de temps? (1 mes, 1 trimestre, 1 curs...)

El compromís és necessari, i prèviament caldrà concretar amb els/les alumnes,grups d'alumnes de quant de temps volen disposar de l'espai, què volen aprendre, què en saben i què esperen obtenir de l'experiència.també caldrà que es comprometin a desar els resultats en el portafoli amb el format més adient per a exposar els seus aprenentatges.


Projectes de lliure disseny per part de l’alumnat

- L’alumnat pot escollir o dissenyar el seu propi projecte, així com decidir si treballarà individualment o en grup i amb qui.
- El projecte ha de ser confirmat pel professor/a, amb qui es pacta l’avaluació i temporització.
- El projecte pot ser de curta o llarga durada, segons l’ambició d’aquest.

- Els últims responsables de l'èxit del projecte són els alumnes que l'engeguen.

Exemples de projectes Pot donar crèdits de les àrees...
Muntar una obra de teatre Llengua en què es fa l’obra, Educació Física, Visual i Plàstica, Música
Fer una entrada a Viquipèdia en català sobre ... Llengua, Informàtica (Tecnologies)
Simular un judici Llengua, Educació Ètico-Cívica, Ciències Socials



 Comissions

- S’encarreguen d’un aspecte del funcionament del centre

- Poden ser mixtes (famílies/professors/PAS/alumnes)
- Segons el tipus de tasca, poden donar crèdits d’aprenentatge de certes àrees
- Han de portar un registre de la seva activitat (actes de reunions, memòria, rebuts...)

Comissió Pot donar crèdits de les àrees...
Comissió de festes i sortides Matemàtiques (pressupostos...), Informàtica (excel...), Educació Ètico-Cívica, Ciències Socials
Comissió de manteniment (ajuda el personal de manteniment del centre) Tecnologies
Comissió de decoració i espais Visual i Plàstica, Tecnologies, Matemàtiques, Ciències Socials 
Comissió de l’hort escolar Ciències experimentals, Tecnologies
Comissió materials Arees socials, i científico-tècniques
Comissió de neteja (planifica, coordina i supervisa la neteja dels espais del centre, i en reparteix les tasques entre tots els grups, que la duran a terme amb el tutor)

Matemàtiques (pressupostos...), Informàtica (excel...), Educació Ètico-Cívica, Ciències Socials


Avaluació i notació

Entenem que l'avaluació i notació han de ser:

- Compartida amb l'alumnat i les famílies. Avui en dia tenim disponibles recursos com ara les taules d'excel de Googledocs (que poden ser vistes o modificades per d'altres usuaris) o els apartats d'avaluació del Moodle, que permeten que cada alumne vegi els seus resultats.

- Tant coherent i consensuada com sigui possible entre l'equip docent. Quan cada professor té un sistema propi d'avaluació no compartida amb els companys, cada sistema individual perd pes i alguns alumnes poden estar confosos sobre què espera d'ells cada professor. Si es consesua, tots tenim més força.

- Posant l'auto-avaluació de l'estudiant com a primer pas (fent servir diferents eines). A partir d'aquesta auto-avaluació, el professor té una base per a la reflexió, i pot veure si l'estudiant "toca de peus a terra" o té una idea acurada d'on està.

Eines per a l'avaluació

Rúbriques

- Exemples de rúbriques: sites.google.com/site/recursosdidacticscentaure/recursos-sd/productes-i-rubriques

- Consensuar com a equip docent rúbriques tipus (d’una presentació oral, d’un treball escrit, etc.). La mateixa rúbrica pot servir per tots els cursos, i per tots els nivells de partida (per exemple, dir “riquesa de vocabulari” s’entén que es refereix a un nivell diferent si som a 1r o 4t ESO, i a un nano d’origen romanès o un de català).

KPSI

Eina d'autoavaluació al principi i al final d'un procés d'aprenentatge, per a comparar.

Obtingut de «http://www.inspirasecundaria.org/w/index.php?title=Discussió:Projecte_Pedagògic&oldid=820»