Jornades Inspira/arxiu/2015/apunts aquí vam deixar-ne còpia

Apunts de la Jornada Inspira 2015

Còpia de l'etherpad https://beta.etherpad.org/p/inspira Version 5949 - Saved July 13, 2015

Authors: Dvdgmz, Toni Soler + 4 unnamed authors

Jornades Inspira 27J

Aquí prenem apunts conjuntament

Pàgines web: www.inspirasecundaria.org (a la part esquerra hi ha un menú complert que cal explorar cada ítem: loomio, InspiraDoc, Llista de correu, ...)

http://projectes.inspirasecundaria.org >>> Es un google sites per compartir projectes entre instituts. Això pot ajudar als instituts que volen iniciar un canvi cap al treball per projectes.

Institut Pla Marcell Cardadeu ##############

--- qui hagi tingut temps de prendre apunts que ho posi aquí

-- Horari dividit en 3 franges: Treball instrumental i d'algunes matèries / Projectes / Tallers de mates, llengües i tutoria

-- Hi ha també una petita franja de l'horari que es dedica a la Lectura i a activitats paral·leles relacionades amb la lectura (portafoli de lectors...)

-- Equip docent compacte (especialment a 1r d'ESO

--L'institut està obert matí i tarda i l'alumnat se sent convidat a anar-hi a treballar per les tardes: Disposen d'aules adaptades per a edció de video, ràdio, sala de reunió...

-- Es dóna molta importància i recursos a l'acció tutorial

-- Molta dedicació del Claustre a la coordinació d'equips

-- No s'estalvien recursos a l'hora de proposar-se projectes amb grans construccions, performances...

-- El Projecte de Recerca de 4t d'ESO és obert: l'alumnat cerca i comparteix idees, posteriorment s'organitza per redactar l'avantprojecte, amb pressupost, llistat d'alumnes (de 15 a 20), socis, professorat (també es compta amb la possibilitat que un PR l'acompanyi un pare o mare, o un antic alumne de l'institut,persones amb experiència que se sumen a l'equip docent per a aquesta tasca.

-- El seu horari és molt compacte (de 8 a 14 hores), tot i comptar amb dos patis (30 i 20 minuts, crec recordar).

Institut Baix Montseny ###########

Presenta Ignasi Charles

Context

--- un sol públic, 3 concertades

--- punt de partida: Institut conflictiu

--- 2011 premi edu per atenció diversitat

Què han fet

--- reducció ràtio 18-20

--- grups heterogènis fets amb professorat primària

--- tutors 4/14h amb estudiants = acció tutorial molt potent

--- horari

---

primera franja instrumentals + naturals (departament natus no va voler treballar amb projectes)

---

segona franja treball personal (trien per setmanes i a finals de setmana valoren)

---

tercera franja: 2h diaries de treball per projectes.

Projectes de 4 a 5 setmanes.

Treball personal: grups: competències bàsiques, aprofundiment, ampliació de coneixements

Alguns els trien ells i algus els assigna el tutor.

Competències bàsiques inclou també cooperació que és ajudar a altres estudiants.

Tenen eines (basades en Drive) perquè estudiant facin les valoracions setmanals i per veure la dedicació per curs a les àrees que ha fet cada estudiants. Això els permet veure si tothom arriba a objectius i competències.

Dossiers en Moodle

Tutoria: cada dia minuts de relaxació.

Cada trimestre meditació guiada.

Inspirats amb pedagogia sitèmica (beuen de diferents fonts)

Per canviar un centre recomana: llegir coses de sistèmica per vèncer resistències.

Prioritzem la resolució de conflictes per davant de currículum, no perdem temps, l'invertim i el guanyem. Aquesta priorització ha fet baixar conflictes

Equip profes cohesionats, treballant amb equip i voluntaris

Assolim les competències bàsiques. Tenim motivació. Hem baixat conflictivitat.

Nivell d'incidència aprenentatge més alt (percepció qualitativa de que entenen la matèria)

Famílies contentes i estudiants també

Institu Badia del Vallès ########

Presenta Toni Soler

Badia del Vallès és la població meś pobre de Catalunya. El poble té molts problemes socials i econòmics.

El tipus d'alumne és molt complicat. Hi ha un 20% d'alumnes amb problemes conductuals, salut mental, o amb nivells de primària.

Dels 12 funcionaris, marxen 9 inclosa la direcció actual. La direcció marxa en bloc. La directora actual i la coordinadora actual marxen a treballar als quatre cantons.

Comença una nova direcció, amb una nova manera de fer: Treball per projectes i treball personal.

Toni profe cicles, participa inspira, entra en la nova direcció com a coordinador pedagògic.

El seu coach ha estat l'Ignasi Charles de l'institut Baix Montseny. S'inspiren en el model del Baix Montseny.

Introdueixen TP (Treball Personal). Això vol dir que no tots els alumnes fan el mateix. Durant la hora de TP, un alumne pot estar fent mates i l'altre robòtica ò català.

També introdueixen la franja de projectes interdisciplinars (tecno, naturals i socials); 8h cada setmana.

Els projectes son proposats per el professorat, però en un futur els agradaria que fossin proposats per els alumnes.

Actualment hi ha algunes resistències perquè els professors deixen de ser nomeś de matèria i departaments perden valor per guanyar-lo els equips educatius.

Institut Parets del Vallès - Parets-II i ara La Sínia ######

Presenten Pitu Camps i David Donat

Nou institut "petit", naixement precipitat, poc temps reflexionar i definir projecte

Es van inspirar amb l'institut de Sils, van partir del seu model

Franges

--- àrees instrumentals

--- tpi projectes interdisciplinars 4- 5 setmanes

---

edu física i tallers (tallers divendres, internivells)

Tots els profes fan tallers divendres i per tant poden tenir grups de 12 estudiants

Professors que han vingut de fora s'han enganxat bé al projecte

Interconnexió lingúística llengÜes romàniques

Van innovant i modificant segons

Es treballa molt com a profe - 1,2 hores lectives + que habituals

Som instis públics amb una inspecció darrera, per això mantenim separades franges instrumentals

Però introduÏm altres maneres de aprendre-ho i arribar a les competències.

Apunts per inspirar debat:

- ara ja o podem triar professorat, ara ja no.

- hem d'escoltar els alumnes. Nosaltres ara ens trobem alumnes que ens demanen el llibre de text, hem d'entendre perquè ho fan

- hem d'escoltar lfamílies, estan preocupades per si estarn preparats, espeialment instis que fan només ESO

- hores coordinació són per conèixer expeirències i per autoformar-se, no pode ser percebudes com pèrdua temps

- no cal grans sistemes de règim interior, sinó atendre el conflicte quan passa, fer registre però sense burocratitzarho més

Un projecte interdisciplinar sobre l'energia (2n ESO) - Ciències Naturals, Tecnologies

https://youtu.be/gKhIDuaLgWA

Un projecte poc interdisciplinar però molt "obert" i motivador per als alumnes - Tecnologies

https://youtu.be/uPxga08b3KA (video promocional de la fira d'artefactes oberta a les famílies)

Un dels Tallers internivells - "Projectes Mediambientals"

https://youtu.be/4PSLvUU-fZs (resum del trimestre, que es projecta a tota la comunitat educativa)

---

Roda preguntes.

Pregunta per Cardadeu, sobre 2h tp --- Resposta: [no ha donat temps prendre apunt]

Faciliten proximitat horaria entre matèries per fer projectes conjunts

Han adaptat espais per fer tallers, ràdio, ... que és el que fa els estudiants a la tarda

Pregunta: i si els profes nous no volen seguir ?

-- horari ajuda; has de fer aquest horari

-- decisió claustre de fer 1 hora més

-- acompanyar molt el professorat nou, suport des de coorinació, reunions realment útil

-- projectes amb 2 profes aula, un nou i un amb més rodatge

Parets: Franges 3/4h, sessions dobles 1,5h

-- projectes sempre interdisciplinars encara que surtin d'una matèria

-- exemple: cablejar aula amb els estudiants, entendre ones electromagnètiques, wifi, opcions cable o ones, ... vàries matèries en aquest projecte

--- volem treballar més hores per desdoblar de 2 a 3 i no ens donen espai

David Donat: m'agrada idea de profe vol fer projecte i busca "soci" d'altres matèries

2hores projectes vol dir que guanyen el temps entre classes (baix Montseny)

Instrumentals amb llibre? Sí (baix Montseny),costa canviar

Centres púbics/fons privats: ajuts famílies, ampa, hores dedicació pares i altra gent voluntària

Re-inventar hores dedicació professorat

Tutoria Baix Montseny= 1 h estipulada setmanal però es paren classe per fer tutories quan cal i es guanya temps efectiu assignatures i es complementa temps tutoria.

Institut de Sils ########

Presenta Neus Baches

7anys, 3 promocions 4ar ESO, amb barracons, de nova creació

Grup profes de BUP i primària inicia LOGCE i van soptar-los tenir "nens"

Donàvem mateixa classe per tots, examen, fracàs se'n va, nens 1er i 2on ESO els va posar en crisi

Van crear grups "la font"; van pensar institut ideal

Debat: dins o fora sistema, insti públic o escola lliure?

Alguns ja funcionaris, van voler intentar dins sistema

Mal enfocament a trencar ESO homogeneïtat: és bo per sistema però no per aprenentatge

A trencar.

-- nivells mínims

-- segregació (no separem, no treiem de l'aula, cas extrem surt amb company)

-- academicisme

- absència valors ("jo no sóc pscòleg, jo només dóno matèria")

Si no estàs d'acord, no s'accepta al grup. Radicals a no renunciar als principis:

-- no nivells mínims

-- grups heterogenis

-- visó global alumne. autoestima, emocions, autoconeixement

-- importància valors

-- alumne protagonista

Important, valuós insit:

- avaluació

- tutoria

- valors

Per davant de la resta

Tutoria 2h/set en grup, 4 individual, estudiants acaben passant

Crisi actual: no ens agraden els projectes, volem canviar-los

Debilitats:

-- formació professorat és molt dolenta per donar classe

-- rigidesa departament

-- actitud funcionarial, s'ha de treballar molt, no et pots apaancar

-- saber demanar als alumnes

Institut 4 cantons #########

..Viki, mare Martinet (Ripollet), mare 4cantons

- Treball interdisciplinar extern, àrees instruental, projetes interdisciplinars

Meva filla i companya que veíen Martinet, van fer un treball de com els agradaria que fos la secundària com a trebal final 4art ESO:

- no hi ha aprenentatge si no es cuida part emocional, encara que passin el curs

- cos, es cuida mot poc el cos, dins la classe

- ens ho volem passar bé i relacionar-nos, xerrar

- realment hem d'aprendre tot el que diuen els llibres de text? el que diu el currículum? què toca aprenre? què no s'setà donatn i toca aprndre?

- volem fer coses que ens motivin i que "ens quedin"

- nota pot motivar, però no avalua si està funcionant el que fem, com a comunitat, classe, institut -> amb positivisme de com millorar

- examen no ha de ser igual per tots

Collita pòrpia:

- treballar el cervell no pot ser més important que continguts?

Institut Cor de Maria #####

... Presenta Sílvia

Congrgació molt flexible, pobre, Nou BArris

per ontext social i institutció és concertada singular

Grups 20 alumnes (funciona bé) però grups 30 alumnes

P3 fins 16 anys > té avantatges, no Batxillerat, (angoixes)

60 anys història, plantilla no es mou

no poden desdoblar grups per 23 ho dedicació profes

2005 comencen els canvis des d'una posició de partida molt tradicional

Anys provant models amb mota resistència profes i desconcert pares.

Equip va liderar un canvi.

Resistència: metàfora: profe agafat a la seva àrea com una columna, si el conseguexies desenganxar a la que et gires es torna a agafar.

Per això plantejament radical:

- no tenen horaris disciplinars

- 1 hora setmanal de "treball sistemàtic" (en llengua o mates) > repetir, àlgebra o gramàtica, o el que sigui

- franja projecte interdisiplinars

- franja idea del dia

- tallers

Programació setmanal (similar a Súnion). profes es reuneixen cada setmana i programen setmana següent.

Equips petits sempre.

Preguntar a especialistes d'altra disciplina com creu que hauria de ser la teva assignatura. "Com creus hauria de ser les mates de 3er ESO?" preungta un profe de mates a un de llengua.

Ida del dia es poden treballar coses d'una matèria

Enquesta individual a professorat 47 de XX van dir que el canvi havia valgut la pena.

Resposta a "volem llibres de text" > indagar, escoltar nens, descobrim que el que passa és que el llibre està més ordenat del material que donem

Escola Liberi de Premià de Mar ####

...Escola lliure privada

---Venen de escola Moixaina 2 educadors itinerant amb nens per la ciutat (sense parets)

... llibertat total de decisió ne

... el discurs del nen és el que val la pena

... escola fa acompanyament del nen, material montesori,

... nens van demanar classe i es van fer,

... tallers

... teim de tot, també llibres de text,

... donar veu al nen té resultats espectaculars

Farem secundària curs vinent.

pre-adolescent conertit en adolescent, nen tensionat, atormentat, sistema que ho integra i en forma part

ho trenquem: donan-li veu al nen

Escola:

-- és obligar

-- pedagogia alternativa busca que obligació sigui de bon rotllo

Liberi s'ha estructurat a demanda del nen, han demanat curs.

Música i art no són refugi del que no té capacitats

Tot el que fem és real.

---

Roda preguntes:

Dura massa 3-4-5 setmanes de projectes?

- Sils, durada bona, 8 hores setmana, 2 al dia, no es fa pesat en general

Treball de barri a 4 cantons?

- Treb.Glob.Extern. entitats de bcn. Museu blau, casal avis, macba, ... fa encàrrec que han se resoldre ABS. Motiva.

- En Treballs externs i projectes es demana que hi hagi un testimoni, pot ser documental, pot ser una persona

- Motivació: preguntant als nens, no l'encertes mai, no hem de sortir del qu pensem que els cal, important sentirse persona important a la classe, sentir-te vist, estimat, que algú està al cas per tu, ets el referent, si tu creus que això és importat potser li ... el currículum és l'excusa per treballar valors, competències, etc..

Com treballeu el tema de la convivència a Sils?

- prioritzem autonomia alumne, calen espais on alumne pugui exercir la seva responsabilitats

- persones que es mostren no responsables es posen en franja groga i per segons què han de demanar permís, els que estan en verd i en blau poden moure's lliurement per l'institut

Liberi, com encaixa amb ensenyament i ?

- escola des de la seva creació: profe subdit que ha de conduir una tropa, ve de evangelització com a model,

- ens beneficiem de que el sistema beneficia la privada, que permet escoles per adoctrinar, llavors podem treballar en aquesta escletxa, inspecció no posa pegues

- no tenim objectiu a per als nens

---

TARDA

Explicació procés germanetesass

Passos:

• formar equip

• fer projecte direcció

• presentar i convèncier inspecció

Formar equp

• xarxa inspra va servir

• cal trobar prous funcionaris

• candidat a direcció amb punts

Inspetor però mira més el director que l'equip.

Fer projecte:

• va servir tenir el projecte pedagògic d'inspira per adequarho

• però alia traduïr-lo a "llenguatge administratiiu"

• qüestió de si els indicadors per mesuar el prjecte que valora l'administració s'han de posar o no i si s'han d'afegir indicadors ppropis

Acostament al barri:

• procés al barri activitat amb aavv per recollir idees, apropament a la gent que ha de dur els fills

Van demanar ajuda Ramon Grau,director 4 cantons

• va veure projecte factible

• va dir que un quadre d'indicadors seria necessari de cara a qui ha d'avaluar projecte, ells no volien, però els va fer veure que si tenen clar que funcionarà no ha de fer por posar indiadors

No es va conseguir, el projecte que va aoconseguir-ho és liderat per una directora ja amb força experiència i un equip de profes que es coneix molt entree,lls, també treballen per projectes, importància teatre, forma de fer anlgès a traves d'aquest, incidència en com serà edifici, importància relació barri.

Conclusió no va ser l'equip d'inspira però l'institut Viladomat serà un institut innovador i en la línia dels que ens inspiren i recolzem

Cal que tingui curs de director?

- Neus Sils ha dit que ells eren un grup cohesionat però sense algú amb curs de dirctor, formació la farà després

- atenció però que

Opinió:Tema a tenir en compte. el Consorci BCN vol més innovació que no Dep. Generalitat

Carme Massa, directora de centres del consorci, és algú a qui anar a explicar projectes de direcció, coneix bé els centres i el que s'hi fa

Germanetes es diu ara Institut Viladomat

Opinió: Empordà és un SSTT també receptiu a innovació

Referents bcn escoles:

Congres indians

can fabra

esl encants

la maquinista

Referents altres:

- Martinet

- Pinetons

Manera de "vendre" renvoació als instis antics: els instis nous et treuran alumnats

Està passant a Poblenou i altres barris

---

Marta, Cor Maria - Nou BArris

Ens hem sentit sols

Per això vaig deixar docència, vaig demanar excedència per investigar, descobreixo que molta gent està sola.

-

D'on surt germanetes? d'uns veïns que han deanat molt i han onseguit aiò

Ripollet, per què no han fet un insti que reculli pinetons i martinet

Atenció que centres nous no es converteixin en elitistes perquè els pares que hi van són els que saben que aquella pedagogogia és un valor i els que o es queden als altres que es converteixen en guetos. Com fer que això no passi?

Insti de Ripollet Palau Ausic. Hi ha gent a la reunió que són profes i volen fer-hi canvis.

projecte +educacio

-- universitat del temps lliure

... involucar barri

POSADA EN COMÚ

Grup lliures i concertades

2 casos concrets no generalitzables

liberi i cor maria

escola concertada i sobretot privada té més marge moviment que pública

privada lliure podria ser motor de canvi? és un laboratori que pot inspirar a altres?

Pressió:

famílies que paguen i volen el millor

de dintre, alumgnes es comparen amb altres, què estem aprenent

lliure: responsabilitat alumne liderar el seu aprenentatge, angunia

Precedents república:

escola pau vergés

Boom Súnion dels anys 80

No descobrim estem recuperantvantatges: professorat format i motivat (projectes lliures privats)

Diferència entre concertada peitita (formada pel seu compte) i grans (com jesuites) que tenen molts recursos, però dubte si innoven o es màrketing

Reivindicar el paper polític del profe. L'escola és política. Estem formant ciutadania.

En pública a vegades som funconaris, especialistes però no tenm en compte paper polític

Grup canviar insti

Què podem fer per canviar un institut des de dins? Què puc "jo" fer per canviar un institut públic que és molt acadèmic?

Resposta: Experimentar noves maneres de fer a dins de l'aula: Dinàmiques de grup, que l'alumne tingui un paper molt més actiu, perdre la por a equivocar-se, se creatiu a dins de l'aula, buscar noves maneres i activitats. Aliar-te amb altres professors, d'altres matèries per fer projectes interdisciplinars clandestins, si cal. Aquests projectes deixen de ser clandestins quan la direcció es posa de cara per al canvi.

Per canviar un institut que ja funciona de manera acadèmica son imprescindibles dos ingredients: 1. Que un gruix de professors estiguin d'acord en canviar la seva manera de fer les classes. i 2. Que la direcció posi les eines adeqüades: el horari (franja de projectes; ja no hi ha naturals ò tecno, ara hi ha projectes); l'organització de reunions (es suprimeix la reunió de departaments ò àrees i es dona molt més pes als equips educatius). Els professors que son resistents al canvi, son atacats per dos fronts, per baix (professors) i per dalt (direcció); per molt que vulguin fer naturals i prou, no poden perquè ja no hi ha naturals, hi ha projectes. Tampoc hi ha reunions de departaments. Per tant, acaben claudicant o marxant.

Per fer el canvi també és important respectar els ritmes d'adaptació del propi professorat. Hi ha professors que els hi costa 3 anys adaptar-se.

També és important la pedagogia sistèmica per vèncer resistències.

I sobretot, l'acompanyament a dins de l'aula del professorat nou per ajudar-lo a adaptar-se a aquesta nova manera de fer.

Ignasi Charles: Es molt important que els alumnes aprenguin a treballar coolaborativament. Això no vol dir repartir-se la feina i després unir les trossos. Cal un diàleg i una coordinació. Per exemple: Hi ha un alumne molt bo que es va estar fins a la 1:00 de la nit acabant un projecte que s'ha de treballar en grup. El va acabar ell sol. L'Ignasi li va posar un zero perquè no va saber treue cap partit dels seus companys de grup. No va saber ni liderar, ni delegar feina. I això s'ha de poder entrenar.

el resum per canviar instituts existents ón, papers que pot fer inspira, fer contactes entre instituts per compartir projectes, trobades d'inspira a comarques apartades,fer un mapa de la gent d'inspira per tal de veure la gent inspira,estudiar la idea que es puguin crear grups de treball que constin coma formcio treball,preguntes a l'aire:com connectar el moviment amb els altres mov iiniciatives de recoilar reformes,com dins d'un centre detetctar quin professorat fara millor les coses, trencar com trencar jerarquies,

com treballar per projectes, com resoldre conflictes, treballar projetes dins la teva àrea o fer porjecte interdisciplinar,

instituts aillats cap enfora, desconnexió amb el fora, com acollir porfessorat nou pla d'acollida,

es vol crear pagina documentacio i debat per relacions: crear dinàmiques de grup, explicant.se i tenir un forum per dir opros i contres

projectes interinstituts

forum per recomanar als altres

recomanar formacions inmediates per professorat

p.ex obrir matematiques dins un projecte basat en el món real, no en abstracte

fer petits canvis amb el suport d'inspira

per arribar a això ajunta't amb profes interessats del teu insti, parlar amb direcció,base i direcció és la fórmula per avançar als canvis d'inspira

per transformar, fer un equip direciu ampliat, més persones actives ampliades.

Grup insti nou

Insti Tordera és un insit nou on participarà Neus de Sils

Insti Cornellà altre nou on anirà gent que estava al grup. EScola primària que es convertei en insti escola, ho veuen com avantatge

Triar equip docent primers 4 anys,

Viadomat nou insti.

Idees comentades:

Deixar de ser especialista, és important aquesta actitud, ser professor per sobre de especialista àrea coneixement

St. ildefons de cornellà volen

-innovador,

treballar per projetes

acollidor

Claus: anar inspeccions, famílies o equips docents que volen prj innovador

Projecte arquitectònic: possibilitat de participar amb l'arquitecte en com serà l'insti

Curs de direcció, és requisit, però en aguns casos si fucionari mínim de 5 anys encara que no tingui el curs es deixen 2 anys de marge per tenir-ño