Manifest pel cos

Aquest manifest té per objectiu fer-nos conscients del desequilibri del nostre sistema educatiu respecte de la persona integral, això és, mirada en la seva totalitat i en tots els seus aspectes com poden ser (però no només) l'emocional, l'intuïtiu, el racional, el corporal i l'espiritual.
Podem dir que nostra cultura ha assolit altes cotes d'excel·lència tècnica i artística, però aquesta contrasta amb la incapacitat del sistema educatiu en reduir el fracàs escolar i els creixents problemes disciplinaris. Sentim pels mitjans de comunicació propostes per millorar aquesta situació però mai no es parla del desequilibri del nostre sistema educatiu envers el cos i la vivència corporal a favor d'un treball purament racional.

Els alumnes de secundària passen de 5 a 7 hores lectives dins els Instituts (més encara si es queden al menjador), la immensa majoria d'elles asseguts i sense treballar les potencialitats del cos a una edat que justament el seu desenvolupament és clau donat la quantitat de canvis que pateix i que cal que l'alumne assimili. A això s'afegeix la quantitat d'energia de què disposen en aquesta edat i que entra en conflicte amb el sistema que els manté (si pot) asseguts tantes hores.
Aquest plantejament dóna com a resultat un desconeixement i una desconnexió del cos amb la conseqüent frustració per l'alumne en contrast amb les sensacions corporals reals. Aquesta frustració corporal pot ser digerida per una certa quantitat d'alumnes que (no sense conseqüències) “s'adapten bé” per una millor predisposició o per mecanismes repressius amb les sensacions corporals, però que en altre alumnes menys estables provoca desconfiança envers el sistema i el professorat, i que sovint desemboquen en problemes disciplinaris i rebel·lia.

APR.SIGNIFICATIU (no m'agrada com queda!): Ens preocupem en excés de crear ídols i aprendre biografies de músics sense cantar les seves cançons, fins i tot sense escoltar un cop les seves obres. Parlem de la importància de la dieta equilibrada sense saber plantar un llegum i ni tans sols saber cuinar-los, i pretenem fer memoritzar la llista de novel·les d'un autor sense llegir-ne cap.

La inexistència o poca importància de disciplines on es treballi el cos fa que alumnes que podrien brillar per la seva bona predisposició física quedin fora del sistema, quan en realitat tenen talents a desenvolupar, encara que no sigui l'intel·lectual. I molts d'aquests alumnes son sovint candidats al fracàs en un sistema que no els sap apreciar, quan en realitat podrien tenir millor rendiment en la resta de disciplines si el seu talent corporal els fos reconegut socialment i acadèmica.

Considerem que:

• L'actual sistema educatiu pateix d'un excés d'hores de treball en l'aspecte racional i de continguts. En particular, per l'edat de l'alumne, son massa hores en què ha d'estar quiet i assegut.
  
• L'actual sistema educatiu dedica molt poques hores diàries a conèixer el cos i a viure el seu coneixement des de l'experiència directa i la percepció. El coneixement del cos des del punt de vista teòric, per més que valuós, no és apreciat per l'alumne i, per tant, resulta en coneixement no assimilat.
• Molts continguts què ara s'imparteixen podrien ser assimilats de forma significativa i, per tant, duradora si estiguessin més lligats al coneixement del cos. Per exemple, la música al ser cantada, el text al ser interpretat teatralment, l'anatomia al ballar, la biologia al cuinar o al plantar, etc.
• Els coneixements lligats a les sensacions corporals provoquen més interès en l'alumne.
• El joc estimula l'aprenentatge molt fortament.
• Molts problemes disciplinaris podrien desaparèixer si l'alumne tingués coneixement directe del seu cos i aquest es treballés també per donar sortida a l'energia de què disposa l'adolescent.
• Un millor estat del cos comporta una millora del rendiment intel·lectual.
• La realització personal i social de molts alumnes i, en conseqüència, els seus resultats acadèmics, millorarien si els fossin reconeguts (socialment i pel sistema) altres talents que no el purament racional, i en particular el talent corporal.
• La manca de coneixement corporal també és conegut que provoca problemes psicològics com l'ansietat i la depressió en edats posteriors. Un treball del cos pot ajudar a que la persona es pugui regular sense arribar a desenvolupar patologies on cal tractament amb fàrmacs.

Proposem per a tots els cursos de la ESO:

• Més hores diàries on l'alumne experimenti amb el cos. Per una jornada de 7 hores es proposa mínim 120 minuts i per una jornada de 5 hores, mínim 90 minuts.
• Les hores de “treball corporal” poden ser moltes de les disciplines que ja tenim, però reenfocades des de la vivència del cos. Per exemple:
  • La música en ser cantada o interpretada amb un instrument, no amb coneixements teòrics.
  • Les audicions musicals trobades en el context en què l'alumne les pugui relacionar amb una vivència.
    
  • La literatura i les llengües estrangeres es poden treballar amb el teatre (que, a més, treballa la memòria i l'expressió).
  • Arts plàstiques: pintura, fang, graffitis, etc.
  • La dansa pot treballar també la música, el ritme, la improvisació de lletres (Hip-Hop), etc.
• Obrir i explorar les diferents disciplines del cos en relació amb els seus interessos i la seva experiència social fora de l'institut com el Parkour, graffitis, etc. Això ha de millorar el coneixement dels alumnes per part dels docents i augmentar l'interès de l'alumne pel què s'explica a classe.
• Contractar a docents de noves especialitats per dur a terme aquestes experiències, en particular professionals de pedagogia del teatre.